Resultats de la cerca

L’anàlisi de les empremtes antigues o paleoicnes representa una contribució important al coneixement dels antics organismes desproveïts d’esquelet Alhora, forneix informació sobre el comportament dels animals antics i llur contribució a la sedimentació, tant positiva com negativa o destructiva, de material i d’estructures sedimentàries En successions sense fòssils, els paleoicnes poden complir llur paper en l’anàlisi estratigràfica

Wolfgang Soegel atribuí aquestes empremtes a un pseudosúquid arcosaure primitiu, les quals han estat trobades arreu dels continents La primera troballa a la península Ibèrica fou a Molina de Aragón, Guadalajara, el 1897 Posteriorment han estat trobades nombroses restes a Catalunya cal destacar la troballa, el 1979, de Chrirotherium catalaunicum del Bundsandstein de Cervelló

Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…