Resultats de la cerca

Els primers teròpodes, Coelophysis , aparegueren en el Juràssic i només feien 1,20 m de llargada després aparegueren uns altres gèneres més grossos, com ara Ornitholestes , d’1,80 m de llargada, propi dels boscs de l’Amèrica del Nord, Compsognathus , i els gegants Allosaurus i Tyrannosaurus , de 10 i 14 m, respectivament, de llargada, amb les mans amb fortes urpes, dentadura poderosa i cap força gros en comparació amb els altres gèneres anteriors visqueren en terra ferma durant el període cretaci i s’alimentaren de dinosaures herbívors

El cos era pisciforme, amb una aleta dorsal estabilitzadora i una aleta caudal propulsora Visqueren en el Triàsic i en el Juràssic i s’extingiren a la fi del Cretaci El gènere més conegut és Ichthyosaurus Alguns exemplars trobats al jaciment del Juràssic de Holzmaden, a Alemanya, mostraren restes d’ictiosaures formades a l’interior d’individus adults, cosa que permeté deduir que els ictiosaures eren vivípars i podien parir les seves cries directament a la mar Per tant, adquiriren una independència total del medi terrestre, ja que no els calia fresar a terra, com probablement ho feien…

La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…

Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…