Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
eohippus
Paleontologia
Gènere de mamífers perisodàctils fòssils de l’Eocè, de la família dels èquids, els primers antecessors coneguts en la línia evolutiva que ha donat lloc al cavall.
Tenien la grandària d’un tapir, amb quatre dits a les potes anteriors i tres a les posteriors Habitaven en llocs pantanosos i es nodrien d’herbes i de mates
tafonomia
Paleontologia
Branca de la paleontologia que estudia els processos que converteixen els organismes morts en fòssils.
Una part d’aquesta ciència, la biostratinomia , s’ocupa dels processos posteriors a la mort dels organismes i anteriors a l’enterrament i, una altra, la fossildiagènesi , estudia els efectes de la diagènesi sobre els organismes enterrats, que els converteix en fòssils
prosauròpodes
Paleontologia
Clade primitiu de dinosaures saurisquis sauropodomorfs.
Aquests herbívors foren comuns des del final del Triàsic fins al Juràssic inferior d’Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia Tenien el crani proporcionalment petit, el coll allargat i les extremitats anteriors una mica més curtes que les posteriors Els cranis estaven delicadament construïts, amb dents sense facetes d’oclusió
aragosaures
Paleontologia
Gènere de dinosaure sauròpode descrit al Cretaci inferior de Galve (Terol) sota el nom d’Aragosaurus ischiaticus.
La llargada d’aquest dinosaure s’ha estimat en 18 m de i un pes aproximat de 28 tones L’esquelet d’aquest animal és parcialment conegut, representat per una escàpula, ossos de les extremitats anteriors, pubis, isqui, fèmur i diverses vèrtebres caudals Les extremitats anteriors eren només una mica més curtes que les posteriors Les dents es caracteritzaven per ésser relativament amples i haurien estat útils per a menjar les fulles de les coníferes
megateri
Paleontologia
Gènere de mamífers fòssils de l’ordre dels edentats, del subordre dels paleanodonts.
Els megateris atenyien uns 6 m de longitud i uns 3 d’alçada a la creu, i eren d’aspecte massís, pèl abundant i, per l’aspecte general de l’esquelet, probablement de moviments molt lents Les extremitats posteriors eren molt més robustes que les anteriors, i estaven proveïdes de grans ungles La cua era ampla i forta Eren de règim herbívor i visqueren durant el Plistocè a l’Amèrica Central i del Sud, contemporàniament a les primeres poblacions d’humans al continent americà
iguanodont
Paleontologia
Rèptil fòssil de l’ordre dels ornitisquis, de la família dels iguanodòntids.
Tenia un bec corni i les extremitats pentadàctiles Visqué en el Cretaci inferior a Europa, Amèrica del Nord, Mongòlia i nord d’Àfrica Els membres anteriors, menys desenvolupats que els posteriors, portaven en el primer dit una mena d’esperó que probablement tenia una funció defensiva De locomoció quadrúpeda, i ocasionalment bípeda, l’iguanodont feia fins a 9 m de longitud Presentava una bateria de dents encaixades com les teules d’una teulada, que es renovaven contínuament i que li servien per a triturar els vegetals amb què s’alimentava La part anterior dels maxillars no tenia…
braquiosaures
Paleontologia
Grup de grans dinosaures sauròpodes del Juràssic superior i el Cretaci inferior d’Àfrica i Amèrica del Nord.
Com a caràcter distintiu d’altres sauròpodes, aquest grup es caracteritzava per presentar les potes anteriors tant o més llargues que les posteriors, tal com passa a les actuals girafes El gènere que dóna nom al grup, Brachiosaurus , podia arribar a 27 m de llarg i presentava les obertures nasals elevades, formant una mena de cresta per sobre els ulls El crani presentava una sèrie de cavitats que podrien haver tingut la funció de reduir pes Malgrat el fet que la cavitat òssia nasal es trobava per sobre de les òrbites de l’animal, un estudi recent revela que les narius haurien…
fèlid de dents de sabre
Paleontologia
Nom donat a qualsevol fèlid fòssil pertanyent a espècies, gèneres i famílies diversos caracteritzats pel gran desenvolupament de les dents canines superiors.
Aquesta característica no ha estat pas exclusiva dels fèlids, sinó que és compartida per d’altres grups depredadors, com el marsupial del gènere Thylacosmilus del Pliocè d’Amèrica del Sud, el creodont Apataelurus de l’Eocè americà, o els nimràvids de l’Oligocè i Miocè d’Àsia i Europa, com el Sansanosmilus trobat a Sant Quirze del Vallès La majoria dels fèlids de dents de sabre identificats als jaciments catalans pertanyen a la subfamília dels macairodontins Machairodontinae , el primer gènere dels quals fou el Pseudaelurus trobat en el Miocè inferior de Sant Mamet, a Sant Cugat…
hadrosaure

Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens , un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica del Nord són…
tecodonts
Paleontologia
Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures de crani llarg i esvelt, amb forats preorbitals i palatins, amb dents tecodonts i mancats de dents palatines; les extremitats posteriors, més grosses que les anteriors, n’indiquen la tendència a la marxa bípeda.
Probablement de vida amfíbia, eren de règim carnívor i visqueren durant el Triàsic