Resultats de la cerca

Hom n'ha trobats de fòssils del Juràssic i del Cretaci a Anglaterra, l’Amèrica del Nord i l’Àsia septentrional

Amb una longitud de l’húmer de gairebé 1,8 m, es tracta d’un dels sauròpodes més grans coneguts Juntament amb Galveosaurus i Losillasaurus , trobats als mateixos sediments, Turiasaurus forma un clade de sauròpodes relativament basal

Són braquicèfals i tenen el crani ben desenvolupat, la mandíbula inferior no soldada en símfisi, i la dentició en part de tipus insectívor, fet que ha servit per a relacionar l’origen de l’home amb els insectívors Han estat trobats en sediments de l’Eocè d’Europa i d’Amèrica del Nord

El cos era pisciforme, amb una aleta dorsal estabilitzadora i una aleta caudal propulsora Visqueren en el Triàsic i en el Juràssic i s’extingiren a la fi del Cretaci El gènere més conegut és Ichthyosaurus Alguns exemplars trobats al jaciment del Juràssic de Holzmaden, a Alemanya, mostraren restes d’ictiosaures formades a l’interior d’individus adults, cosa que permeté deduir que els ictiosaures eren vivípars i podien parir les seves cries directament a la mar Per tant, adquiriren una independència total del medi terrestre, ja que no els calia fresar a terra, com probablement ho…

La pell, d’un gruix de 2 cm, era recoberta de pèl llarg Tenien una capa adiposa de 10 cm de gruix, que els proporcionava una gran resistència al fred El mamut ha pogut ésser estudiat molt bé, puix que hom n'ha trobats alguns que s’han conservat sencers a les glaceres de Sibèria Els homes primitius els caçaven per tal d’aprofitar-ne la carn, la pell i els ossos Habitaren a Europa durant el Quartenari, i passaren a l’Amèrica del Nord, per l’estret de Bering, durant la darrera glaciació

Morfològicament, aquests dinosaures saurisquis tenien cranis petits, colls molt allargats, mans amb unes urpes inusualment desenvolupades, cossos relativament voluminosos i una pelvis amb un pubis orientat posteroventralment convergent amb relació a la condició dels dinosaures ornitisquis

Tenia aspecte exterior d’elefant i es caracteritzava per la manca d’incisives a la mandíbula superior per contra, les de la mandíbula inferior eren corbades i dirigides verticalment cap avall Visqué durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè fa entre 22 i 1 milions d’anys Hom n’ha trobats de fòssils a Europa, l’Índia i Àfrica Els dinoteris constitueixen un grup a part dels proboscidis que evolucionaren independentment de la línia que donà lloc als mastodonts i als elefants, la qual cosa és una constant en la composició faunística del Miocè inferior En el Miocè superior…

Les seves característiques somàtiques són crani dolicocèfal i pentagonal amb un volum cerebral lleugerament superior al de l’home actual, cara ampla i curta, front recte, arcs superciliars reduïts, absència de tor supraorbital, òrbites separades i baixes, nas estret i prominent, prognatisme subnasal, boca fina i barra pronunciada Era d’estatura elevada, amb fortes insercions musculars als ossos L’home de Cromanyó s’adaptà al clima fred i, devers la meitat de la glaciació würmiana, s’estengué per una gran part d’Europa Fou el creador d’una indústria de pedra i ossos, i també del primer art N’…

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…

Vegetació fòssil Fa prop de 250 milions d’anys, la biosfera va patir la pitjor extinció en massa de la seva història, amb la desaparició del 81% de les espècies terrestres i el 70% de les espècies marines Recentment van ser descoberts tres llinatges de plantes fòssils que daten del final del període Permià, just abans de la gran extinció massiva La troballa inclou fòssils de coníferes, falgueres i un grup de plantes semblants a les cícades anomenat bennettitals Hom creia que aquests grups havien aparegut a la Terra desenes de milions d’anys després de l’extinció massiva tanmateix, l’actual…