Resultats de la cerca

Les seves espècies es troben en el Liàsic superior

Poden presentar-se en formes colonials o solitàries i ordinàriament es troben en sediments calcaris formant biostromes Són interessants per la datació estratigràfica, en particular al Silurià i al Devonià, períodes de llur màxim desenvolupament

L’espècie tipus, Kritosaurus navajovius no ha preservat la regió del crani on normalment es troben les crestes en els hadrosaurids No obstant això, una segona espècie, Kritosaurus horneri , tenia l’os nasal replegat posteriorment formant una petita cresta per sobre del crani al nivell de les òrbites

Una de les valves tenia habitualment forma de paperina i es fixava al fons marí L’altra servia d’opercle Aquests animals es troben agrupats en colònies en companyia de coralls i algues i sembla que, en molts casos, formaven edificis semblants als actuals esculls barrera o esculls de franja Algunes famílies són particularment importants al vessant sud dels Pirineus regió de Tremp

Anteriorment s’havien inclòs els creodonts dins l’ordre dels carnívors, però s’ha constatat que l’adaptació de la dentició al règim carnívor es produí independentment en ambdós ordres Els creodonts foren els depredadors dominants durant la primera part del Terciari Paleocè i Eocè, amb una distribució molt àmplia que comprenia tots els continents a excepció d’Austràlia i Sud-amèrica llavors un altre continent illa Els darrers creodonts es troben al Miocè superior de l’Àfrica

Aquests animals es caracteritzen per presentar un gran desenvolupament de la cavitat nasal, en particular el fet que aquesta última es troba envoltada per una excavació depressió circumnarial que afecta principalment no exclusivament els ossos premaxillar i nasal Els saurolofins també es caracteritzen per no tenir cresta cranial o bé presentar una cresta cranial sòlida formada per contribucions variables dels ossos nasal i frontal Les restes d’aquests hadrosàrids es troben distribuïdes per Europa, Àsia, ambdues Amèriques, i possiblement l’Antàrtida El seu registre fòssil compren…

Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne la validesa…

Invertebrats fòssils Les restes de teixit nerviós es troben rarament preservades en artròpodes fòssils, particularment en les formes més arcaiques, com ara les que daten del principi del Cambrià Tanmateix, nous exemplars fòssils de Fuxianhuia protensa , una forma xinesa que pertany a un grup d'artròpodes primitius que daten de fa uns 520 milions d'anys, preserven les restes neuronals més completes d'aquest període Aquests fòssils inclouen el cervell i els lòbuls òptics La neuroanatomia del cervell relativament complex de F protensa dóna suport a la hipòtesi cladística que els branquiòpodes…

Com a caràcter distintiu d’altres sauròpodes, aquest grup es caracteritzava per presentar les potes anteriors tant o més llargues que les posteriors, tal com passa a les actuals girafes El gènere que dóna nom al grup, Brachiosaurus , podia arribar a 27 m de llarg i presentava les obertures nasals elevades, formant una mena de cresta per sobre els ulls El crani presentava una sèrie de cavitats que podrien haver tingut la funció de reduir pes Malgrat el fet que la cavitat òssia nasal es trobava per sobre de les òrbites de l’animal, un estudi recent revela que les…

La insuficient documentació fòssil, escassament representada al Paleocè de la major part dels continents, fa difícil una classificació àmpliament acceptada Segons la classificació de Van Valen 1966, el subordre Arctocyonia inclouria les subfamílies basals de tot el conjunt d’ungulats i establiria el subordre Mesonychia en l’origen dels cetacis Actualment es considera que aquest tàxon és parafilètic, definit a partir de plesiomorfies Així, el terme condilartre s’empra informalment per a incloure les formes d’ungulats primitius del principi del Terciari A banda dels Mesonychidae , que es …