Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Jean Lurçat
L’aigua i el foc (1958), un dels deu tapissos de la sèrie El cant del món , de Jean Lurçat
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Tapisser i pintor.
Format a Nancy, el 1912 anà a París, on freqüentà Elie Faure i fou influït pel cubisme Viatges a Espanya, al Sàhara i l’Àsia Menor marcaren fortament la seva personalitat estètica Dedicat a la tapisseria des del 1915, la seva primera gran obra, Les illusions d’Ícar 1936, fou teixida a la manufactura de Gobelins Installat a Aubusson, del 1936 al 1941 fou, en collaboració amb Marcel Gromaire, el renovador de l’art de la tapisseria moderna Apocalipsi, església d’Assy, 1948 El cant del món , 1957-63 etc Decoratiu, simbolista i expressionista, el seu estil ha transcendit a diversos…
guilloixar
Arts decoratives
Gravar (en una làmina) una sèrie de ratlles entrecreuades.
Nicolas Bataille
Arts decoratives
Tapisser francès en alt lliç.
Fou mestre tapisser reial i de Lluís d’Anjou, per a qui féu la gran sèrie de la tapisseria de l'Apocalipsi del castell d’Angers
Gabriel Torres
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte i decorador.
Intervingué potser decisivament en la façana de Cort de la ciutat de Mallorca, puix que se'l sap autor del notable ràfec que la corona 1680, caracteritzat per la decoració manierista Per similitud estilística hom vol atribuir-li una sèrie de retaules, entre els quals el de la parròquia d’Esporles
Carles Sala i Mitjà
Arts decoratives
Ceramista.
Format a l’obrador familiar, ha fet estades a Àfrica, l’Orient, l’Amazònia, Mèxic i el Japó per tal d’ampliar coneixements Fruit d’aquestes experiències és una ceràmica de caràcter primitivista, que produeix simultàniament amb altres peces en les quals actualitza la tradició bisbalenca L’any 1985 exposà una sèrie d’obres realitzades en collaboració amb Modest Cuixart
Antoni Vallès
Arts decoratives
Argenter.
Actiu a Vic Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic la de Sant Feliu de Torelló 1574, Sant Martí de Sentfores 1583, Santa Maria de l’Estany 1584, Santa Coloma Sasserra 1586 totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana
Josep Pey i Farriol
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Decorador, pintor i dibuixant.
Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i Torra 1918, el…
Paul Poiret
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Modista, dissenyador, decorador i pintor francès.
Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura
ceràmica de bandes
Arts decoratives
Ceràmica neolítica feta a ma, de formes senzilles, decorades amb línies incises de meandres i d’espirals, formant bandes.
Ha donat nom a la cultura d’agricultors més antiga de bona part d’Europa, del sud del llac Balaton, Hongria occidental, a l’estuari de l’Oder i del Rin fins al Vístula Començà abans del 4000 aC, i durà més d’un milleni Hom suposa que fou originada per una sèrie d’onades de colonitzadors, arribades de Pròxim Orient i que seguiren en bona part la ruta danubiana, pertanyents a un poble de tipus antropològic mediterrani Aquesta cultura, ultra el nom de cultura de la ceràmica de bandes , ha rebut el de danubiana
Eveli Dòria i Bonaplata
![](/sites/default/files/media/FOTO/A105168.jpg)
Eveli Dòria i Bonaplata
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Escriptor, decorador i industrial.
El 1905 inaugurà botiga a Barcelona Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita , susceptible d’ornamentació vària, i la duroxila , per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes Participà en els jocs florals de Barcelona, on obtingué flor natural 1912 Publicà llibres de faules, en vers Música vella , 1896 Moneda curta , 1908, de poesia De sol a sol, 1899 Branques mortes , 1902 i d’assaig Lo nostre plet , 1900, sobre el…