Resultats de la cerca

Format a la vigatana Escola de Dibuix i al taller familiar, tingué contactes amb el pintor Josep Maria Sert, d’on li provingué l’especial destresa de restaurador en el domini de les tècniques S'esmerçà en temes de paisatge i, sobretot, de figura, amb els quals participà en diverses exposicions, i sobresortí amb composicions murals, com les que decoren el despatx de l’alcaldia de la casa de la ciutat de Vic

Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui collaborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920 Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955 Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona 1959-74 Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística El seu fill Sever Ventós i Rivases Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental 1945 — Montserrat, Bages 1970…

Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a França, on cursà la seva formació artística amb Bernard Dorival, conservador del Museu d'Art Modern de París Posteriorment tornà a Catalunya i aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions Tractà temes com ara el paisatge i la natura morta També realitzà tapissos de natura abstracta, relacionats amb la tauromàquia i l'esport i d'homenatge a Picasso i a Dalí, a la vegada que experimentà amb peces volumètriques i de grans dimensions Vibracions ,…

S'inicià en l’ofici treballant com a terrissaire amb el seu pare Fundà la fàbrica de ceràmica Etruria 1759, d’una gran importància a l’època, en la qual treballaren destacats artistes Inventà un vernís de color verd i una característica terrissa de color de crema En una primera època, les porcellanes eren mats, amb blanc i blau de basalt a la manera de camafeus, en forma de vasos que imitaven els de l’antiguitat clàssica, o retrats en camafeu Posteriorment la manufactura produí també porcellana vitrificada, amb flors, paisatges i temes xinesos, fins a l’època victoriana, que creà…

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…

Deixeble a Llotja de Torrescassana El 1907 participà a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona Es dedicà al paisatge i al retrat i exposà a la Sala Parés de Barcelona 1913 Dirigí l’acadèmia del Centre Popular de Sant Andreu Començà a fer esmalts vers el 1923, fou premiat a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 i assolí un prestigi internacional Establert a Roma 1936, treballà al Vaticà De nou a Barcelona, esdevingué director de l’Escola Massana 1940, de la qual era professor des del 1929 Fou homenatjat pel FAD 1946, on exposà, i ho féu després a Madrid El 1964…

El seu ús s’estengué per tot l’islam, però els fabricats a Al-Andalus superaren en qualitat els de la resta L’ornamentació solia ésser una combinació de temes estrellats i poligonals, de colors blanc, verd, blau, negre i, rarament, groc i purpuri És difícil d’establir una diferenciació entre els fabricats a Sevilla i els de Granada, però aquests sobresurten, especialment els del regnat de Yūsuf I sala de Comares i torre de la Captiva i de Muḥammad V sala de les Dues Germanes i mirador de Daraxa a l’Alhambra s XIV També són importants els de l’alcàsser de Sevilla, els de la…

Entrà a Montserrat el 1964 i treballà a l’obrador de ceràmica del mateix monestir El 1968 obtingué la medalla d’or al Concurs Internacional de Faenza Com a dibuixant, illustrà diverses obres Càntic del sol, Viatge a través de la Història de Montserrat, El país del verd, Juguem cantant , etc L’any 1975 es llicencià en arts plàstiques i en història general de l’art i en ceràmica grega a París Pel juny del 1976 encetà un llarg viatge que el dugué a gairebé tots els països del món i a dedicar-se gairebé en exclusiva a la pintura Els temes que s’hi repeteixen en la seva obra són les…

La tècnica de fabricació de la pisa aparegué al Pròxim Orient III millenni aC a base de quars i sosa o potassa, i posteriorment es perfeccionà amb la utilització de metalls, com el plom o l’estany, que permeté d’ampliar el repertori de colors A Egipte en fou molt abundant l’ús i la fabricació, mentre que en la civilització grecoromana amb prou feines existí La tècnica de fabricació de la pisa s’estengué a l’Extrem Orient, concretament a la Xina, durant la dinastia Han En època islàmica fou Samarra segle IX el principal centre difusor, avançant la tècnica i la bellesa de les peces obtingudes…