Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
aparell
Tecnologia
Sistema o conjunt de sistemes mecànics i, eventualment, elèctrics o electrònics (o elèctrics i electrònics), constituït en general a la manera d’unitat substancialment independent d’altres, i de certa complexitat constructiva o de funcionament, que serveix per a executar alguna operació o que duu a terme determinades funcions.
aparell desintegrador
Tecnologia
Aparell emprat en la desintegració.
Segons la mida del material d’alimentació i del producte obtingut hom els pot classificar en matxucadores matxucadora, trituradores trituradora i molins molí
aparell granulador
Tecnologia
Aparell emprat per a obtenir grànuls a partir d’una substància pulverulenta.
Consta, bàsicament, d’un humidificador, per a donar l’adherència adequada a les pólvores, d’un garbell, per al control de les dimensions dels grànuls, i d’un assecador
aparell psíquic
Psicologia
Esquema estructural que defineix certs caràcters que l’escola de Freud atribueix al psiquisme: la seva capacitat de transmetre i transformar una energia determinada i la seva diferenciació en sistemes.
aparell d’alarma
Tecnologia
Dispositiu de seguretat, capaç d’emetre senyals perceptibles quan el sistema vigilat per ell presenta una anomalia que l’exposa a un perill imminent, per tal de permetre de posar en marxa el sistema de protecció contra aquest perill.
De manera general, un aparell d’alarma consta de dues parts un mecanisme detector que en el cas més simple pot ésser la vigilància de l’home mateix, però que pot consistir també en detectors de pressió, de temperatura, de nivells de líquids, en circuits elèctrics o electrònics, en analitzadors químics o d’altres mitjans automàtics de vigilància que capta la variació provocada per l’anomalia del sistema controlat, i un mecanisme d’avís que, connectat amb el detector, dispara senyals acústics, lluminosos, hertzians, etc Eventualment, l’aparell d’alarma pot constar…
aparell de rellotgeria
Tecnologia
Mecanisme anàleg al d’un rellotge, emprat per a mesurar el temps, o més sovint per a fer moure o desplaçar uniformement una cosa, un element, etc, en un aparell complex, com és ara el paper en els aparells enregistradors.
radiografia
Aparell de radiografia per a usos industrials, de 6 MeV de potència, capaç de radiografiar gruixos de fins a 400 mm [Neyrpic-Grenoble, França]
© Fototeca.cat
Tecnologia
Tècnica consistent a sotmetre un cos, un objecte, etc, que hom vol examinar, a l’acció de raigs X, a fi d’obtenir-ne una imatge sobre una emulsió sensible a aquesta radiació.
El seu fonament és l’anàlisi de l’absorció diferencial dels raigs X experimentada pels diversos components de l’objecte estudiat La radiografia té força utilitats, especialment en medicina i tecnologia La base de la radiografia mèdica o radiologia consisteix en el fet que l’aplicació de raigs X sobre el cos permet d’estudiar-ne l’interior, ja que l’absorció dels raigs X depèn de la substància que travessen Així, per exemple, l’esquelet, que és ric en calci, és poc transparent als raigs X, mentre que els pulmons ho són més A fi de millorar el contrast entre els òrgans, hom utilitza substàncies…
extintor
Tecnologia
Aparell que serveix per a apagar un començament d’incendi.
Generalment és cilíndric, metàllic i de capacitat molt variable des de menys d’un litre fins a alguns centenars de litres El sistema d’expulsió del producte que conté aigua, anhídrid carbònic, pols, etc és molt divers una palanca, la inversió de l’aparell, etc Alguns extintors es posen en funcionament quan la temperatura sobrepassa un cert valor
aspirador
Tecnologia
Aparell emprat per a l’extracció de fums i gasos.
Pot ésser de flux radial i axial El de flux radial aspira pel centre del rodet i impulsa el gas a través de la carcassa, en direcció tangencial, de forma similar a una bomba centrífuga El de flux axial, gràcies a la inclinació de les pales, transmet al gas un moviment parallel a l’eix de rotació del rodet, de forma similar a un ventilador En general, uns i altres només són utilitzats quan hom no pot installar un aparell d’impulsió al principi de línia, disposició més avantatjosa que no pas la de posar-lo al final, de manera que aspiri