Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
estadi de latència
Psicologia
Segons Sigmund Freud i la psicoanàlisi, període d’adormiment de les pulsions sexuals que comprèn aproximadament dels sis als deu o onze anys de vida de l’infant.
judici temerari
Psicologia
Pensament o afirmació, perjudicials a altri, que hom fa sobre la base de motius o raons insuficients.
ideal del jo
Psicologia
Ideal personal format en la infància, per identificació amb les persones admirades.
jo
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, instància psíquica que uneix l’allò amb el món exterior i fa de pont entre l’allò i el super-jo
.
Resulta de la diferenciació que el contacte amb la realitat exterior imposa a l’allò, o estructura psíquica primitiva Dotat de consciència, selecciona i controla una part dels desigs i les exigències que deriven de l’estructura psíquica primitiva Fet i fet, és, doncs, un sistema d’adaptació a la realitat
jo
Psicologia
Unitat dinàmica que constitueix l’individu conscient de la seva pròpia identitat i de la seva relació amb el medi; és, doncs, el punt de referència de tots els fets psíquics.
sisè sentit
Psicologia
Nom donat a un hipotètic sentit ocult capaç de percebre globalment per vies extranormals i que seria posseït d’una manera eminent per persones hipersensibles o clarividents.
La hipòtesi, sostinguda per Tardy de Montravel segle XVIII i represa per Ch R Richet Le sixième sens , 1928, actualment ha estat pràcticament abandonada, bé que l’expressió ha romàs en el llenguatge comú amb valor genèric i aproximatiu per a indicar capacitats d’intuïció o de previsió més desenvolupades que el normal
sentit comú
Filosofia
Psicologia
Segons la tradició aristotèlica, sentit general, no identificable amb cap òrgan sensible però vinculat a tots ells, que unifica i coordina totes les dades de l’experiència sensible tant externa com interna.
Més que no pas d’un òrgan, es tracta d’una funció
sentit
Filosofia
Psicologia
Zoologia
Facultat d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits.
Tradicionalment hom parla dels cinc sentits vista, oïda, gust, olfacte i tacte o dels sentits corporals és clàssic oposar-los a la consciència, com si fossin realment dues fonts de coneixement o dos modes d’experiència
sentimental
Psicologia
Dit d’un dels vuit tipus caracterològics de Heymans-Wiersma-Le Senne (caràcter).