Resultats de la cerca

Emigrat el 1934 a la Gran Bretanya, fou professor a la Universitat de Londres 1950-55, i posteriorment treballà al Maudsley Hospital de Londres Interessat en l’estudi de la personalitat, és autor de nombrosos qüestionaris i tests, entre els quals l' Eysenck Personality Inventory 1959, que avalua el neuroticisme i l’extraversió S'interessà també per l’aprenentatge i els problemes del comportament Entre altres obres, publicà Dimension of Personality 1947, Causes and Cures of Neuroses 1965, Fact and Fiction in Psychology 1965, The Biological Basis of Personality 1967, Psychology is about People…

Es doctorà en ciències naturals a la Sorbona 1891 i passà a treballar amb Charcot a la Salpêtrière El 1894 fou nomenat cap del laboratori de psicofisiologia de la Sorbona i el 1895 fundà l’ Année psychologique Encarregat pel ministeri d’educació de cercar un mètode per a determinar el nivell de deficiència dels infants retardats, elaborà l’ Échelle métrique de l’intelligence 1905 i 1908, coneguda amb el nom d’ escala de Binet-Simon , en la qual fou aplicada per primera vegada la noció d’edat mental És considerat el creador de la psicologia experimental francesa i de la psicologia aplicada…

Doctor en filosofia i en psicologia per la Universitat de Viena D’origen jueu, fou internat en un camp de concentració i el 1939 emigrà als EUA, on professà psicologia i psiquiatria a Chicago fins el 1973 Durant el període 1944-73 fou director de la Chicago Orthogenic School, centre de tractament d’infants autistes i amb greus desordres emocionals Les seves obres principals, en el camp de la psiquiatria infantil, i d’una orientació freudiana, són Symbolic Wounds ‘Ferides simbòliques’, 1954, Truants from Life ‘Absents de la vida’, 1955, Dialogues with Mothers ‘Diàlegs amb les mares’, 1962, The…

Professor a Berlín, Leipzig i Göttingen Fou influït per l’empirisme anglès, i considerà la psicologia com la ciència filosòfica fonamental tingué una influència considerable en psicologia i en pedagogia Escriví Erfahrungseelenlehre als Grundlage alles Wissens ‘Doctrina empírica de l’ànima com a fonament de tot saber’, 1820, Lehrbuch der Psychologie als Naturwissenschaft ‘Manual de psicologia com a ciència natural’, 1833 i Erziehungslehre ‘Teoria de l’educació’, 1835

Fou autor d’obres d’anàlisi psicològica i d’intenció política, com Un hombre de treinta años 1933, amb elements autobiogràfics, El último pirata del Mediterráneo 1934, reportatge novellat i polèmic sobre la vida del financer mallorquí Joan March i Ordinas, que tingué nombroses edicions durant la Segona República, i Octubre rojo 1930 El 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà els quinze volums de la sèrie titulada Luz sobre España , reportatges novellats de la Guerra Civil escrits des del punt de vista del partit comunista espanyol, entre els quals Guerra y Revolución en Cataluña 1946

Professor a les universitats de Toronto, Princeton, John Hopkins Baltimore i Mèxic Situat en el corrent de l’evolucionisme filosòfic, treballà sobretot en el camp de la psicologia, de l’epistemologia i de la metafísica Trobà dues maneres de comprendre la realitat la agenètica, que hom aplica a la mecànica, i la genètica, aplicada a la vida i a la cultura Com que no pot existir una completa dualitat de mètodes, cal sobreposar-hi una concepció unitària que, segons ell, és d’índole estètica Juntament amb Mc Keen Cattell, fundà la “Psychological Review” 1894-1909 En sociologia intentà de…

Fou professor de filosofia natural a Glasgow i de lògica a Aberdeen Contribuí a la fundació de la revista Mind 1876 Aplicà les descobertes de la fisiologia i de la patologia a renovar l’associacionisme de John Stuart Mill, mirant de donar-li una base científica Segons Bain, la psicologia associacionista és la base de la majoria de les disciplines filosòfiques Escriví The Senses and the Intellect 1855, The Emotions and the Will 1859, Logic, Deductive and Inductive 1870 i Education as a Science 1879

Fundà l’escola de psicologia de Würzburg Epistemològicament, defensà el realisme crític psicològicament, el caràcter empíric de la seva ciència Escriví, entre altres obres, Einleitung in die Philosophie 1895 i Die Realisierung 1912-23

Estudià psicoanàlisi a Budapest i a Berlín, i es traslladà a Londres el 1926 La seva aportació fonamental fou l’aplicació de la tècnica psicoanalítica als nens i interpretà els jocs infantils com a lloc d’expressió de fantasies inconscients Aprofundí també l’estudi del caràcter i establí una època molt primerenca primer any de vida per al complex d’Èdip i per a l’estructuració de la personalitat Obres més importants The Psychoanalysis of Children 1932 i Envy and Gratitude 1957

Després d’haver ensenyat a Munic, Dresden i Viena on ocupà la càtedra de psicologia de la facultat de filosofia, emigrà a Califòrnia Influït per les investigacions de l’escola de Würzburg, s’orientà vers l’estudi experimental del pensament i del llenguatge, i seguí les teories biopsicològiques de l’escola de la Gestalt És autor de Die Gestaltwahrnehmungen ‘Les percepcions de les formes’, 1913, Die geistige Entwicklung des kindes ‘L’evolució psíquica de l’infant’ 1918, Die Krisis der Psychologie ‘La crisi de la psicologia’, 1927 i Sprachtheorie ‘Teoria de la parla’, 1934