Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
conducta adaptativa
Biologia
Psicologia
Adaptació d’un organisme al seu entorn.
La investigació de la conducta dels organismes a partir d’una perspectiva evolucionista es basa en els principis de la vida artificial Els processos d’adaptació d’un organisme al seu entorn —processos de conducta, cognició o motivació— s’investiguen elaborant organismes artificials Aquests, que poden ésser robots o simulats en programari, sovint disposen només d’un nombre reduït de propietats simples, però que els capaciten per a la interacció amb un entorn real on han de resoldre diversos problemes de supervivència, com menjar, beure, fugir de depredadors, etc
aprenentatge perceptiu
Psicologia
Procés que implica un conjunt de canvis a llarg termini en el sistema perceptiu d’un organisme que en milloren l’habilitat per a respondre a l’entorn en què es troba i que són provocats per la interacció amb el mateix entorn.
Cal diferenciar-lo dels canvis que produeix l’entorn a curt termini —atenció, estratègies, etc— i dels canvis a llarg termini que no són produïts per l’entorn —maduració— Té un important valor d’adaptació, perquè permet que l’organisme capti la informació del seu entorn que és més útil per a les seves necessitats
teoria de l’esquema
Psicologia
Teoria de l’organització i funcionament del coneixement humà segons la qual la informació de què disposa l’individu sobre l’entorn apareix agrupada a la memòria formant unitats, les quals han estat elaborades a partir de les experiències prèvies.
Cadascuna d’aquestes unitats, que constitueix un esquema, conté una xarxa de relacions que formen un concepte Els esquemes no sols indiquen la manera com s’emmagatzema el coneixement de l’entorn a la memòria, sinó que collaboren activament en la integració de nous coneixements o en la modificació dels existents
espai vital
Psicologia
Camp psicològic que inclou l’individu i el seu entorn.
Hom situa en l’espai vital les variables psicològiques susceptibles d’influir en el comportament d’un individu
psicologia ambiental
Ecologia
Psicologia
Part de la psicologia que estudia la relació de la persona amb el seu entorn.
Permet entendre la visió que tenen els individus dels problemes ambientals, les reaccions davant de les alteracions del medi, els condicionants de les actituds de la gent davant d’aquests problemes i la forma com assimilen la informació i les normatives ambientals
selecció per competències
Psicologia
Ús del model conceptual de les competències per a realitzar el procés de selecció.
Aquest model implica alguns canvis dins el procés tradicional, ja que el perfil professiogràfic ha d’ajustar-se al nou model, així com el desenvolupament de l’entrevista, que passarà d’ésser una entrevista en profunditat a una entrevista focalitzada El nivell d’encert en la predicció d’aquest model és superior al model tradicional, ja que la recerca d’indicadors en conductes ja desenvolupades en un entorn laboral pel candidat afavoreix la repetició de les mateixes en un altre entorn
centració
Psicologia
Tendència a configurar el camp perceptiu entorn d’un punt on hom fixa la màxima atenció.
socialització
Psicologia
Sociologia
Procés pel qual un individu aprèn i interioritza els elements de la cultura del seu entorn social.
habituació
Psicologia
Fenomen segons el qual l’organisme s’acostuma als estímuls que es mantenen constants en una determinada situació.
L’habituació permet que, en integrar la informació de l’entorn, l’organisme pugui ignorar la informació dels estímuls que són irrellevants en una situació
avaluació per competències
Psicologia
Ús del model conceptual de les competències per a realitzar el procés d’avaluació.
És un complement de l’avaluació tradicional basada només en els resultats, ampliant aquest model a l’avaluació de la conducta de les persones dins l’entorn laboral