Resultats de la cerca

El terme, introduït per Rvon Krafft-Ebing 1840-1902, alludeix al marquès de Sade Donatien Alphonse François Sade, alguns personatges de l’obra del qual tipifiquen aquest comportament Psicoanalíticament el sadisme és considerat per alguns com a comportament primari —reflex, vinculat a l’estadi anal, de l’impuls de destrucció i de l’agressivitat del subjecte secundàriament dirigida, en el masoquisme, contra ell mateix—, mentre que altres el tenen com a derivació d’un primigeni masoquisme originat per l’associació entre plaer sexual i por al càstig per l’acte prohibit en qualsevol hipòtesi, la…

Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…

Aquest terme ha estat derivat del novellista Leopold Sacher Masoch 1836-95, que presentava alguns dels seus personatges com a caracteritzats per un tal comportament Freud amplià aquest concepte, en qualificar el masoquisme com a comportament sempre secundari, contraposat al sadisme, per tal com actua contra el jo impulsat pel sentiment de culpabilitat, i en distingir-ne tres tipus el masoquisme que és condició per a la gratificació sexual, el que és expressió de la natura del sexe femení i el que deriva de determinacions inconscients que exigeixen un càstig Entre altres interpretacions del…