Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
autovaloració
Psicologia
Sentiment del propi valer, que pot oscil·lar entre el sentiment de superioritat i el d’inferioritat.
Hom ha descobert una gran concordança entre les valoracions d’un individu fetes per altres i una discrepància entre aquestes i les que hom fa de si mateix L’individu mesura les pròpies accions segons el jo ideal sobrevalorant-se en aquelles que discorden i menystenint-se en les altres L’autovaloració té un gran valor psicodiagnòstic
competència
Psicologia
Repertori de conductes que un individu posseeix i que estan relacionades amb un desenvolupament superior o reeixit en un treball concret dins d’una organització determinada.
Les competències són indicis integrals d’aptituds, trets de personalitat, actituds i coneixements adquirits Es consideren predictores de conducta en la mesura que les persones tenen tendència a repetir aquelles conductes que creuen que han tingut èxit en el passat La investigació sobre les competències fou iniciada per McClelland a la dècada del 1970 posteriorment el seguiren Boyatzis 1982 i Claude Levy-Leboyer
zona de desenvolupament pròxim
Pedagogia
Psicologia
Espai o distància conceptual existent entre el nivell de desenvolupament cognoscitiu real, és a dir, allò que un alumne pot resoldre tot sol, i el nivell de desenvolupament cognoscitiu potencial, o allò que un alumne pot resoldre amb l’ajuda d’un adult o d’un altre company més capaç.
La zona de desenvolupament pròxim defineix aquelles funcions que estan en procés de maduració, en un estat embrionari Es tracta d’un concepte clau que és part integrant de la teoria de l’aprenentatge de Lev Sem'onovič Vygotskij Aquests plantejaments de Vygotskij constitueixen una de les fonts psicopedagògiques que inspiraren la fonamentació teòrica de la reforma educativa del 1990 a l’Estat espanyol
tendència
Filosofia
Psicologia
Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix.
Bé que en psicologia és un terme considerat sovint com a antiquat i resta desplaçat per altres, com és ara el de motivació o el d' instint , en filosofia sol ésser entès i valorat com més va més positivament com a expressió de l’estructura dinàmica de la realitat, sobretot per part d’aquelles concepcions del món caracteritzables com a obertes al sentit teleològic o a un fi utòpic de la història i del món Les funcions bàsiques de la tendència són la d’estructurar el comportament o el procés vers una fita determinada i la de portar-los a llur acompliment d’una manera com més econòmica millor
transsexual
Psicologia
Persona transgènere que per les seves característiques biològiques és d’un determinat sexe, però té el convenciment de pertànyer al sexe oposat.
Aquest convenciment comporta l’adopció de conductes, indumentària i altres aspectes comunament associats als del sexe amb el qual s’identifica i, també, tractaments hormonals i intervencions quirúrgiques que modifiquen les característiques sexuals primàries i secundàries Cada cop més hom tendeix a reservar el terme transsexual per a les persones que s’han sotmès a aquestes modificacions, mentre que transgènere inclou també les persones la identificació amb el sexe oposat de les quals no s’ha materialitzat en aquest sentit, així com aquelles que, en diversos vessants de la seva…
arquetip
Psicologia
En la psicologia de Jung, terme que significa les imatges primitives el conjunt de les quals constitueix un fons comú a tota la humanitat i que dóna origen als contes, llegendes, mites o deliris inconscient col·lectiu
.
Terme originàriament enunciat per sant Tomàs, Jung l’utilitza en la seva teoria psicològica per a designar els elements estructurals de l’inconscient collectiu, estructures innates universals i formes a priori que representen allò que és genèricament i específicament humà En la seva qualitat de representacions psíquiques de l’instint en l’àmbit simbòlic i espiritual constitueixen normes de conducta heretades, una forma de disposició congènita a l’acció davant d’una necessitat psíquica En tant que corresponen a aquelles vivències típiques fonamentals de l’ésser humà, el nombre d’arquetips és…
ciències humanes
Filosofia
Història
Psicologia
Expressió nascuda i utilitzada principalment dins l’àmbit cultural francès que designa aquelles disciplines l’objecte de les quals és l’estudi de l’home.
Anomenades també ciències de l’home , inclouen no solament les ciències socials , sino també altres disciplines més clàssiques com la filosofia o la història —les humanitats—, així com la psicologia individual, que manca d’una dimensió social
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…