Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
reacció
Psicologia
Activitat transitòria característica d’un sistema excitable mitjançant l’acció d’un agent físic o fisiològic estrany a aquest sistema.
La reacció més simple és el reflex instintiu i la més elaborada el reflex condicionat, provocat per un estímul condicionat Aquest estímul, inoperant o neutre al principi, es presenta diverses vegades gairebé simultàniament a un altre estímul, i és capaç de provocar la mateixa reacció que aquest però sense que hi sigui, és a dir, quan es presenta sol
hipnosi
Psicologia
Estat de son profund en el qual resulta tan exaltada la suggestibilitat de l’individu, que aquest pot obeir, àdhuc un cop despert, les ordres que li dóna aquell qui, emprant diversos mitjans, pot sumir-lo en aquest son.
La psicoteràpia recorre a la hipnosi per tal d’eliminar pertorbacions funcionals de caràcter psíquic
llei de totalitat
Psicologia
Principi segons el qual tot allò que ha format part d’un tot mental sol fer reaparèixer aquest tot.
És anomenada també llei de reintegració Es fonamenta en el fenomen mental consistent en el fet que, en donar-se en un individu una repetició o reproducció d’un element de la seva vida psicològica passada, tendeix també a reproduir-se d’una manera integral tot el conjunt de l’estat de consciència del qual aquell element formava part
contratransferència
Psicologia
Conjunt de reaccions afectuoses o hostils del psicoanalista envers l’individu analitzat i particularment envers la transferència
d’aquest.
sublimació
Psicologia
Procés inconscient de l’ego mitjançant el qual aquest perd el seu contingut sexual i es dirigeix a activitats compensadores (ciència, art, etc).
Segons la teoria psicoanalítica posterior al segon decenni del s XX, la sublimació és un mecanisme de defensa que canalitza els impulsos reprimits per la societat dins unes vies més comunament apreciades i acceptades
telecinesi
Psicologia
Moviment comunicat a un objecte sense contacte amb aquest; és una facultat que s’atribueixen alguns individus, per la qual poden moure els objectes sense tocar-los.
personalitat social
Psicologia
Sociologia
Conjunt de trets de la personalitat que la societat aporta a l’individu i de formes en què aquest hi actua en relació amb altres persones i amb elles.
La personalitat social —en incessant desenvolupament mitjançant el procés de socialització— resta intrínsecament vinculada a tot el fenomen de la cultura
engrama
Psicologia
Empremta hipotètica que quedaria al sistema nerviós central com a resultat d’una excitació temporal d’aquest i que constituiria la unitat psicofisiològica de la memòria i de l’aprenentatge.
masoquisme
Psicologia
Modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l’excitació eròtica i sexual, que sovint arriba a l’orgasme, és provocada pel sofriment físic (cops, laceracions, etc.) que el subjecte s’infligeix a si mateix o rep d’altri.
Aquest terme ha estat derivat del novellista Leopold Sacher Masoch 1836-95, que presentava alguns dels seus personatges com a caracteritzats per un tal comportament Freud amplià aquest concepte, en qualificar el masoquisme com a comportament sempre secundari, contraposat al sadisme, per tal com actua contra el jo impulsat pel sentiment de culpabilitat, i en distingir-ne tres tipus el masoquisme que és condició per a la gratificació sexual, el que és expressió de la natura del sexe femení i el que deriva de determinacions inconscients que exigeixen un càstig Entre altres…
superjò
Psicologia
Instància de la segona tòpica freudiana (1923) resultant de la interiorització de les normes socials durant la infantesa.
Té com a funció principal l’establiment d’un sistema de valors i la integració d’aquest en el jo ideal Com a conseqüència, exclou les actituds i les formes de conducta que no corresponen a aquest sistema, mitjançant la producció d’ansietat o càstig