Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Wilhelm Reich
Psicologia
Psicoanalista austríac.
El 1939 es traslladà als EUA Establí una relació entre el pensament psicoanalista i el marxisme Dialektyscher Materialismus und Psychoanalyse , 1934 En la seva teoria del caràcter Charakteranalyse , 1933 destacà la funció repressiva de la societat, que obté l’ordre autoritari gràcies a l’opressió sexual A partir dels anys seixanta, el seu pensament marcà la “nova esquerra” Escriví encara Die Funktion des Orgasmus 1927, Die Massenpsychologie des Faschismus 1933, Die sexuelle Revolution 1936-45
Otto Rank
Psicologia
Psicoanalista austríac.
Procedent del cercle freudià, el 1919 fundà a Viena una editorial psicoanalítica internacional, que dirigí fins el 1924 Aquest any publicà la seva obra central, Das Trauma der Geburt ‘El trauma del naixement’, en què establí que el terror experimentat durant el naixement afecta el curs del desenvolupament psíquic i pot àdhuc ésser causa de neurosis i trastorns ulteriors Després de rompre amb Freud, el 1936 emigrà als EUA
Alexius Meinong
Psicologia
Psicòleg austríac.
Deixeble, com Husserl, de Franz Brentano, orientà el seu pensament en una direcció parallela a la fenomenologia, en particular en la teoria de l’objecte conegut fora de tota existència És autor d' Über die Annahmen ‘Sobre les assumpcions’, 1902 i Untersuchungen zur Gegenstandtheorie und Psychologie ‘Investigacions sobre la teoria de l’objecte i la psicologia’, 1904
Rudolf Allers
Psiquiatria
Psicologia
Psicòleg i psiquiatre austríac.
Escriví Das Werden der sittlichen Person ‘L’evolució de la personalitat moral’, síntesi d’inspiració catòlica l’obra es fonamenta sobretot en els resultats obtinguts en el camp de la pedagogia sexual per Freud i Adler i per l’escola de Zuric Altres obres de la mateixa línia són Sexualpädagogik 1934, Psychologie und Heilpädagogik 1928, etc
Otto Weininger
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg austríac.
De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva obra serví de font per als…
Bruno Bettelheim
Psicologia
Psicoanalista nord-americà d’origen austríac.
Doctor en filosofia i en psicologia per la Universitat de Viena D’origen jueu, fou internat en un camp de concentració i el 1939 emigrà als EUA, on professà psicologia i psiquiatria a Chicago fins el 1973 Durant el període 1944-73 fou director de la Chicago Orthogenic School, centre de tractament d’infants autistes i amb greus desordres emocionals Les seves obres principals, en el camp de la psiquiatria infantil, i d’una orientació freudiana, són Symbolic Wounds ‘Ferides simbòliques’, 1954, Truants from Life ‘Absents de la vida’, 1955, Dialogues with Mothers ‘Diàlegs amb les mares’, 1962, The…
René Arpad Spitz
Psicologia
Psicoanalista nord-americà d’origen austríac.
Professor a la Universitat de Colorado, s’interessà pel desenvolupament dels infants durant els dos primers anys de vida i fixà la importància que tenen per a llur maduresa física i psíquica els intercanvis emocionals amb la mare o el substitut matern Desenvolupà els conceptes d' hospitalisme i depressió anaclítica
Sigmund Freud
© Fototeca.cat
Psiquiatria
Psicologia
Neuròleg i psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi
.
Des del 1860 residí a Viena, on es doctorà 1881 a la universitat, investigà la fisiologia del sistema nerviós i descobrí els efectes anestèsics de la cocaïna es dedicà a la neuropatologia El 1885 estudià, a París, amb JMCharcot, l’aplicació de la hipnosi en el guariment de la histèria, i el 1889 ho féu també a Nancy, amb HLiébault i AABernheim El 1887 es casà amb Martha Bernays, de la qual tingué tres fills i tres filles, una de les quals, Anna, ha estat una de les més destacades figures contemporànies de la psicoanàlisi El 1895 publicà, en collaboració amb Josef Breuer, Studien über Hysterie…