Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Joseph Nuttin
Psicologia
Psicòleg belga.
Professor de la Universitat de Lovaina, s’interessà per gairebé tots els camps teòrics i experimentals de la psicologia Escriví, entre altres obres, Tâche, réussite, échec Théorie de la conduite humaine 1953, Structure de la personnalité 1965, Psychanalyse et conception spiritualiste de l’homme 1955 i Théorie de la motivation humaine 1980
Georges Dwelshauvers
Filosofia
Psicologia
Psicòleg i filòsof belga.
Doctor en filosofia i lletres, reorganitzà l’ensenyament de filosofia a la Universitat de Brusselles 1897-1914, ciutat en la qual fundà laboratoris de psicologia Des del 1919 professà a Barcelona, on creà el Laboratori de Psicologia Experimental, sota el patrocini de la Mancomunitat Una nota despectiva del baró de Viver, diputat de la Mancomunitat, imposada per la Dictadura, provocà una lletra de solidaritat de cent professors de la Universitat Industrial amb Dwelshauvers, el qual fou destituït juntament amb els signants del document maig del 1924 Aviat fou professor a l’Institut…
Ovide Decroly
Ovide Decroly
© Fototeca.cat
Educació
Psicologia
Metge, psicòleg i pedagog belga.
Fundà una escola a Uccle, on portà a terme la seva experimentació psicopedagògica Introduí les concepcions de l’ escola nova al seu país i hi provocà la reforma en l’ensenyament 1936-58 La seva pedagogia és basada en les nocions d’interès interessos de l’infant en funció de les seves necessitats primàries i de les del medi social que l’envolta i de globalització Creà els “centres d’interès” observació, associació i expressió on conflueixen alhora coneixements de distintes matèries Ha tingut vigència sobretot el seu mètode de lectura global De les seves obres es destaquen La fonction de…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…