Resultats de la cerca

Aquest estat és condicionat per una sensació de desdoblament de la personalitat i és caracteritzat per una gran riquesa d’allucinacions psicomotores i visuals

La branca territorial de Catalunya esdevingué una d’aquestes associacions amb una autonomia d’actuació pràcticament total No obstant això, la davallada d’activitats que havia caracteritzat la Sociedad Española de Psicología els darrers anys condicionà els inicis de la Societat escassetat de recursos, manca de seu social, etc Darrerament hom ha intentat la represa d’activitats amb projecció en el món acadèmic i professional

Hom l’ha caracteritzat com un comportament socialment adequat i que contribueix a la cohesió i a la cooperació en la realització de projectes comuns sense sacrificar la pròpia individualitat ni la dels altres Es tracta d’una conducta pròpia de les personalitats equilibrades Per a obtenir-la com a resultat del procés educatiu, cal experimentar amb tècniques de comportament orientades a millorar les pròpies relacions socials L’assertivitat té com a característiques més importants una sèrie de capacitats com són l’expressió d’emocions positives i negatives segons les circumstàncies…

Aquesta alteració suposa una insatisfacció amb la pròpia imatge corporal, la pràctica exagerada d’exercici físic, la realització de determinades pautes alimentàries i la utilització d’aliments especials i suplements, i el possible consum de substàncies anabolitzants i dopants, fins al punt de generar una certa dependència

La psicoanàlisi, partint de les zones erotògenes, descriu cinc estadis afectius fonamentals l' estadi oral primer any de vida, en el qual el plaer, localitzat entorn de la boca, s’obté essencialment per l’acte de mamar l' estadi anal segon i tercer anys, en què l’interès es trasllada a les funcions d’expulsió d’excrements l' estadi fàllic quart i cinquè anys, caracteritzat per la prevalença dels òrgans genitals penis i clítoris, per la tendència a la masturbació i pels desigs incestuosos, i en el qual es produeixen l’angoixa de castració i el complex d’Èdip, en els nois, i l’…

Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…

La ciència moderna en distingueix diversos tipus de manifestacions Hom en diu malenconia ansiosa quan va associada a estats ansiosos