Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
reflex condicionat
Biologia
Psicologia
Reflex desencadenat per un estímul abans neutre (estímul condicionat) per la seva associació durant un temps determinat amb l’estímul propi del reflex (estímul incondicionat).
Aquest fenomen es pot produir experimentalment, però també espontàniament, a causa de la gran quantitat d’estímuls procedents del medi a què és contínuament sotmès tot organisme viu L’estudi dels reflexos condicionats fou desenvolupat, a partir del 1903, per Ivan Petrovič Pavlov, basant-se sobretot en experiments sobre la secreció de les glàndules salivals en els gossos, i donà lloc a la reflexologia, inaugurada el 1927 per W Bekhterev, el qual denominava reflex d’associació o conjuntiu el reflex condicionat altres, com Richter, n'han dit també reflex psíquic Té una importància particular,…
reacció
Psicologia
Activitat transitòria característica d’un sistema excitable mitjançant l’acció d’un agent físic o fisiològic estrany a aquest sistema.
La reacció més simple és el reflex instintiu i la més elaborada el reflex condicionat, provocat per un estímul condicionat Aquest estímul, inoperant o neutre al principi, es presenta diverses vegades gairebé simultàniament a un altre estímul, i és capaç de provocar la mateixa reacció que aquest però sense que hi sigui, és a dir, quan es presenta sol
possessió
Psicologia
Forma de deliri en la qual el subjecte es creu pres per forces ocultes (dimoni, animals, persones, etc), les quals en certs moments poden substituir la seva voluntat.
Aquest estat és condicionat per una sensació de desdoblament de la personalitat i és caracteritzat per una gran riquesa d’allucinacions psicomotores i visuals
estímul psíquic
Psicologia
Estímul que afecta la conducta o les vivències d’un animal superior.
L’estímul pot ésser adequat , quan provoca la reacció normal d’un receptor inadequat , quan provoca l’experiència modal típica per la seva acció directa sobre el nervi o si actua anormalment sobre un receptor, i també, en reflexologia, si és condicionat a una reacció que no provoca espontàniament supraliminar , si es produeix molt per damunt del llindar, condició en la qual és percebut d’una manera diferent liminar , quan és a la regió del llindar, on la percepció pot presentar-se o no i subliminar , quan és per sota del llindar, on no pot produir un efecte directe, però sí…
reflex
Biologia
Psicologia
Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan (efector) a un impuls que té el seu origen en un receptor extern (exteroceptor) o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular (propioceptor).
Els elements anatòmics que intervenen en el reflex constitueixen l’anomenat arc reflex , constituït esquemàticament pels següents elements un receptor perifèric una via centrípeta o aferent que condueix l’impuls nerviós cap als centres un centre nerviós constituït per una neurona reflex monosinàptic o més reflex polisinàptic una via eferent que condueix l’impuls cap a la perifèria, i una òrgan efector múscul, glàndula, etc Aquesta organització elemental es complica per les derivacions i influències en els centres nerviosos i pel control dels centres nerviosos de nivells superiors tronc…
condicionar
Psicologia
Crear noves pautes de comportament a partir de les pautes del subjecte, sia innates ( instint
), sia apreses ( reflex condicionat
).
estat d’ànim
Psicologia
Estat psíquic de l’individu condicionat per les circumstàncies que l’envolten d’una part i, de l’altra, per la seva situació intrapsíquica.
socioteràpia
Psicologia
Teràpia tendent a reduir els trastorns mentals mitjançant la interacció de l’individu afectat i el medi social —normal, o artificialment condicionat— en què es troba.
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…
reforç
Psicologia
Dins la tècnica d’adquisició d’un reflex condicionat, modificació de la força de connexió entre un estímul i una resposta mitjançant la presentació d’un estímul adequat, anomenat agent reforçador.