Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
conducta adaptativa
Biologia
Psicologia
Adaptació d’un organisme al seu entorn.
La investigació de la conducta dels organismes a partir d’una perspectiva evolucionista es basa en els principis de la vida artificial Els processos d’adaptació d’un organisme al seu entorn —processos de conducta, cognició o motivació— s’investiguen elaborant organismes artificials Aquests, que poden ésser robots o simulats en programari, sovint disposen només d’un nombre reduït de propietats simples, però que els capaciten per a la interacció amb un entorn real on han de resoldre diversos problemes de supervivència, com menjar, beure, fugir de depredadors, etc
genètica de la conducta
Psicologia
Branca de la psicologia que estudia les bases genètiques del comportament.
Enfront de la controvèrsia de la primera meitat del s XX sobre la preponderància del factor genètic o de l’ambiental, actualment es considera que ambdós es troben interrelacionats, i les investigacions se centren en la determinació del grau de contribució de cada factor en les diverses capacitats i trets del comportament
actitud
Psicologia
Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat afectiva, una expressivitat o una conducta característiques.
L’actitud constitueix un estat motivacional, és a dir, un estat psicològic previ o passiu en relació amb els estímuls o motius provinents del món exterior al subjecte, però alhora condicionador del tipus de reaccions i d’un cert grau de coherència en l’activitat i en la conducta individuals Les diverses actituds són determinades en gran part per factors emocionals Poden ésser adquirides conscientment o inconscientment i resten integrades a l’estructura caracterològica de la personalitat, la qual defineixen en la seva dimensió bàsica, prèvia i disposicional
conductisme
Psicologia
Doctrina psicològica segons la qual l’estudi de la conducta ha de circumscriure’s a l’estudi de les dades objectivament observables i mesurables del comportament, excloent-ne la descripció del contingut de la consciència i prescindint de la introspecció.
John Broadus Watson, el seu creador, entenia la conducta com un conjunt de respostes originades per diferents estímuls procedents del medi ambient, que expressen la capacitat dels éssers vius d’adaptar-se al medi ambient, és a dir, d’aprendre El conductisme behaviorisme sorgí al començament del segle XX com a reacció extrema enfront de l’especulació i de l’introspeccionisme dominants en la psicologia de l’època Té com a fonts el funcionalisme, la psicologia animal, la reflexologia russa i el connexionisme de Thorndike El conductisme de Watson, radical, fou àmpliament superat…
condicionament
Psicologia
Modificació del comportament, pròpia dels éssers amb capacitat d’aprenentatge, en funció de l’experiència.
Aquesta conducta és constituïda pel conjunt de respostes als diversos estímuls ambientals En els organismes superiors —mamífers, éssers humans— la majoria d’aquestes respostes són apreses Hom distingeix entre el condicionament clàssic i el condicionament operant El primer es refereix a la conducta neurovegetativa, emocional i afectiva, i el segon explica la conducta relacionada amb la resolució de situacions problemàtiques
operant
Psicologia
Terme bàsic de la teoria del psicòleg nord-americà Burrhus Frederic Skinner desenvolupada a partir del condicionament instrumental.
Es refereix a una unitat bàsica de conducta per a la qual un reforçament és contingent, de manera que hom pot identificar la conducta per les conseqüències que té sobre el medi Malgrat que un operant es presenti en una situació clarament definida, no sembla possible provocar-ne l’aparició a partir d’un estímul específic
Edward Chace Tolman
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Creador d’un tipus de psicologia barreja de conductisme i gestaltisme, considerà la conducta com a intencional purposive i com a inseparable dels estímuls i de llurs respostes És coneguda la seva teoria del “mapa cognoscitiu”, que suposa en l’individu un esquema mental arrel de la conducta finalista i estalviador d’assaigs i errors Obres Purposive Behaviour in Animals and Men 1932 i Drives Toward War 1942
Joseph Wolpe
Psicologia
Psicòleg sud-africà.
Un dels pioners en teràpia de la conducta La investigació de les neurosis experimentals amb animals el portaren a desenvolupar el mètode de la dessensibilització sistemàtica per al tractament de l’ansietat i les pors en humans, mètode que és la principal eina psicoterapèutica per al tractament de l’ansietat El 1956 es traslladà als Estats Units, on residí fins a la seva mort Escriví Psychotherapy by Reciprocal Inhibition 1958, que influí en el desenvolupament de la teràpia de la conducta i la psicologia clínica posterior
massa
Psicologia
Sociologia
Conjunt d’un gran nombre d’individus aplegats els uns al costat dels altres.
En aquest sentit, el tipus de relació existent entre els individus de la massa es distingeix, per exemple, del tipus de relació entre individus que hom caracteritza com a situats cara a cara Bé que transitòria i, en principi, desorganitzada, la conducta de les masses posseeix una certa coordinació amb vista a l’acció comuna i, així, la massa es diferencia també del simple agregat de persones, passiu i mancat de propòsit L’estudi sociopsicològic de la conducta de masses ha portat a considerar com a fenòmens multitudinaris més ordinaris els següents el dels moviments…
psicofarmacologia
Farmàcia
Psicologia
Estudi de l’efecte dels psicofàrmacs.
Aquest estudi comprèn els efectes dels estimulants i sedants, alcohol, drogues allucinògenes, la bioquímica dels desordres mentals, les influències hormonals a la conducta, les reaccions paradoxals, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina