Resultats de la cerca

Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…

El caràcter canviant de la consciència és tal, en efecte, que un estat de consciència una percepció, un sentiment, etc mai no és donat de nou idènticament car la situació del subjecte va essent sempre diferent, tot i que l’objecte de consciència pugui ésser el mateix Simultàniament, però, hom ha d’afirmar una continuïtat de consciència, tot i que hi siguin observables espais lacunars com els del temps de somni i malgrat, també, que la unió íntima dels estats de consciència sigui difícilment perceptible Sobre aquest punt, James parla d’estats de consciència substantius , que es…

Si és molt intens, aquest sentiment porta a la neurosi i àdhuc a la follia i a la desesperació Un moralisme extremat pot portar a aquest sentiment, que és diferent de l’autèntica responsabilitat d’una falta i, en teologia cristiana, de la consciència de pecat

El mètode d’associació lliure tendeix a eliminar l’acció repressora de la censura i amb ella la selecció que aquesta fa dels pensaments és així com es manifesta el curs del pensament inconscient, els impulsos i la resistència que els mecanismes de defensa provoquen L’associació lliure permet d’establir cadenes associatives entre un trastorn actual i la causa que el provoca, la qual, en ésser integrada a la consciència del malalt, en suprimeix l’angoixa El mètode d’associació lliure és una de les peces-clau de la psicoanàlisi

Hom el contraposa a l'inconscient o subconscient Una tal distinció és desconeguda per la psicologia clàssica, que només admetia diferents graus o intensitats de coneixement, sempre conscient per definició Freud establí la diferència entre els diversos nivells de la personalitat, el conflicte entre els quals explica precisament els diferents tipus de neurosi, com a fenomen més generalitzat de patologia psíquica

Entesa en aquest sentit general, la reflexió ha estat interpretada tradicionalment escolàstica i neoscolàstica com a peculiaritat de l’home i com a equivalent a la consciència, bé que hom no entén la reflexió com a simple consciència immediata i concomitant, que es dóna fins i tot a nivell de sensibilitat, ans com a consciència reflexa, és a dir que torna sobre la primera, tot aprofundint-la, àdhuc metafísicament re-flexio subiecti in se ipsum , i que pertany tan sols a l’àmbit de l’intellecte En la modernitat, tanmateix, hom ha especificat el sentit de…