Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
funció psíquica
Psicologia
Acció pròpia d’una facultat psíquica o d’un procés mental dins la totalitat de l’activitat psicològica d’un individu.
Constitueix un conjunt d’operacions interdependents funcionalisme
aprehendre
Psicologia
Conèixer simplement i immediatament un objecte, situació o comportament.
Constitueix el primer estadi de la comprensió
record
Psicologia
Aparició a la consciència de fets passats que hi reviuen a través del present.
El record no existeix per si mateix, i quan és evocat no és mai fidel, sinó que constitueix sempre una interpretació o esquematització de la realitat
nivell d’aspiracions
Psicologia
Nivell ideal que hom voldria assolir quant a satisfacció de les seves necessitats i desigs.
Constitueix un tret de personalitat molt important en tant que les aspiracions determinen la major part del comportament de l’individu El nivell d’aspiracions depèn de factors individuals i de factors socials
teoria de l’esquema
Psicologia
Teoria de l’organització i funcionament del coneixement humà segons la qual la informació de què disposa l’individu sobre l’entorn apareix agrupada a la memòria formant unitats, les quals han estat elaborades a partir de les experiències prèvies.
Cadascuna d’aquestes unitats, que constitueix un esquema, conté una xarxa de relacions que formen un concepte Els esquemes no sols indiquen la manera com s’emmagatzema el coneixement de l’entorn a la memòria, sinó que collaboren activament en la integració de nous coneixements o en la modificació dels existents
obsessió
Psicologia
Idea, paraula o imatge persistent que s’imposa amb independència de la voluntat i que només amb dificultat pot ésser desarrelada de la ment.
Entre les diferents menes d’obsessions, a més de les intellectuals , hi ha les impulsives l’obsés és portat a fer un acte, com ara rentar-se les mans repetidament i les inhibidores enfront de certs objectes o actes Acompanyada de plena consciència, l’obsessió és pròpia de diverses neurosis i constitueix un dels símptomes típics de la psicoastènia
anàlisi didàctica
Psicologia
Psicoanàlisi que segueix aquell qui es vol dedicar a la professió de psicoanalista.
Constitueix la peça clau de la seva formació, car, d’una banda, és l’ensenyament pràctic dels coneixements apresos teòricament, i de l’altra, és una cura que tot psicoanalista ha de realitzar, puix que en la relació de la transferència i la contratransferència ningú no pot anar més enllà d’allò que li permeten els propis complexos no resolts
actitud
Psicologia
Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat afectiva, una expressivitat o una conducta característiques.
L’actitud constitueix un estat motivacional, és a dir, un estat psicològic previ o passiu en relació amb els estímuls o motius provinents del món exterior al subjecte, però alhora condicionador del tipus de reaccions i d’un cert grau de coherència en l’activitat i en la conducta individuals Les diverses actituds són determinades en gran part per factors emocionals Poden ésser adquirides conscientment o inconscientment i resten integrades a l’estructura caracterològica de la personalitat, la qual defineixen en la seva dimensió bàsica, prèvia i disposicional
David Wechsler
Psicologia
Psicòleg nord-americà d’origen romanès.
Estudià a París amb HPieron i LLapicque Director de l’hospital Bellevue i professor de la Universitat de Nova York, és conegut per la creació de les escales d’intelligència per a adults que porten el seu nom Wechsler Adult Intelligence Scales i per a infants entre 5 i 15 anys Wechsler Intelligence Scale for Children , i àdhuc una altra d’escolar Wechsler Preschool and Primary Scale of Intelligence La revisió que féu de l’escala per a infants Wechsler Intelligence Scale for Children-Revised pràcticament constitueix una nova escala
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’…