Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
sentiment
Filosofia
Psicologia
Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment; pressentiment, consciència.
En aquest sentit cal parlar no tant d’una contraposició entre el sentiment i la raó o la voluntat com féu Schleiermacher, com d’una mútua implicació dels àmbits corresponents —la diferència entre els quals potser està en la no-intencionalitat del sentiment—, fins al punt de postular la necessitat d’una metafísica d’aquest
voluntarisme
Filosofia
Psicologia
Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intel·lecte, tant pel que fa a una explicació o fonamentació darrers de l’univers o de la llei moral, respectivament, com pel que pertoca a l’individu humà i a les seves facultats.
Bé que el terme és recent —fou encunyat per FTonnies el 1883 i difós després sobretot per WWundt—, respon a la ja antiga qüestió sobre la relació entre raó pràctica i raó teorètica, i la primacia de l’una o de l’altra determina, respectivament, el voluntarisme i l'intellectualisme D’altra banda, hom pot vincular el primer a una actitud i una cosmovisió de caràcter més radicalment actiu com és el cas del cristianisme davant un tarannà més pròpiament passiu —fatalista— amb què hom pot caracteritzar en general el pensament grec, i en aquest sentit és possible de parlar d’un cert voluntarisme —no…
reflex
Biologia
Psicologia
Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan (efector) a un impuls que té el seu origen en un receptor extern (exteroceptor) o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular (propioceptor).
Els elements anatòmics que intervenen en el reflex constitueixen l’anomenat arc reflex , constituït esquemàticament pels següents elements un receptor perifèric una via centrípeta o aferent que condueix l’impuls nerviós cap als centres un centre nerviós constituït per una neurona reflex monosinàptic o més reflex polisinàptic una via eferent que condueix l’impuls cap a la perifèria, i una òrgan efector múscul, glàndula, etc Aquesta organització elemental es complica per les derivacions i influències en els centres nerviosos i pel control dels centres nerviosos de nivells superiors tronc…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…