Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Bärbel Inhelder
Psicologia
Psicòloga suïssa.
Collaboradora de Jean Piaget, a qui succeí en la càtedra de psicologia genètica i experimental, desenvolupà tota la seva activitat acadèmica a la Universitat de Ginebra Contribuí decisivament a la consolidació de la nova disciplina de l’epistemologia genètica, fonamentant-la empíricament Estudià els processos cognitius en adolescents i connectà l’estudi del retard mental amb els estudis sobre desenvolupament cognitiu
Paul Fraisse
Psicologia
Psicòleg francès.
Doctorat a les universitats de Lovaina 1947 i París 1958, des del 1943 fou estret collaborador d’Henri Piéron i director adjunt del Laboratoire de Psychologie Experimentale des Sensations a l’École Pratique des Hautes Études de París, del qual esdevingué director el 1952 Investigà la percepció del temps i del ritme, el llenguatge i la memòria Collaborà en la reestructuració de la Universitat de París 1970, contribuí decisivament en el desenvolupament de la psicologia acadèmica a França i a establir lligams entre aquesta i la psicologia americana
extraversió-introversió
Psicologia
Terme amb el qual s’explica una part important de les diferències de comportament entre individus.
El concepte té els seus antecedents en els treballs que Wilhelm Wundt dugué a terme al final del s XIX per intentar actualitzar el clàssic sistema de quatre temperaments colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini procedent d’Hipòcrates i Galè El sistema de Wundt, basat en quatre tipus de personalitat, es transformà en dues dimensions de personalitat, una de les quals es correspon a l’actual extraversió-introversió Actualment es considera que els individus varien en el continu que formen dues dimensions bipolars, estabilitat-emocionalitat i extraversió-introversió Aquesta darrera dimensió ha…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…