Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
extraversió
Psicologia
Qualitat d’extravertit.
Terme aportat per Jung a l’àmbit de la tipologia psicològica Junt amb la introversió és un dels dos tipus d’actitud definits per Jung L’extraversió es caracteritza per un moviment centrífug de l’energia psíquica aquesta es dirigeix cap a l’exterior perquè és allò que suscita l’interès de l’individu En el tipus extravertit es dóna un moviment positiu de l’interès objectiu vers l’objecte
motivació
Filosofia
Psicologia
Procés que sosté i que dirigeix l’activitat de l’organisme i el comportament dels individus.
Quant a les qüestions filosòfiques que la dimensió motivacional dels actes humans planteja, la més important és el valor i el paper que hom atribueix als motius com a factors integrants i intrínsecs de la mateixa llibertat A aquest respecte les posicions filosòfiques relatives a la importància dels motius que intervenen en tot acte lliure van des de la de l’afirmació que tota elecció segueix el motiu o els motius més forts o millors fins a la d’una reducció dels motius com a simples elements concomitants o àdhuc condicionants, però mai no determinants, de la decisió concreta Cal remarcar, d’…
autoconducció
Psicologia
Síntesi mental que dirigeix i coordina les diverses funcions elementals per aconseguir una acció harmònica adaptada als objectius finals de l’individu.
Es troba pertorbada en la majoria de les malalties mentals
sublimació
Psicologia
Procés inconscient de l’ego mitjançant el qual aquest perd el seu contingut sexual i es dirigeix a activitats compensadores (ciència, art, etc).
Segons la teoria psicoanalítica posterior al segon decenni del s XX, la sublimació és un mecanisme de defensa que canalitza els impulsos reprimits per la societat dins unes vies més comunament apreciades i acceptades
libido
Psicologia
Segons Freud, impuls fonamental i força creadora de l’energia vital que brolla de l’eros i origina i dirigeix les manifestacions de l’impuls sexual, bé que no sempre correspon a l’efectiva capacitat sexual del subjecte, per tal com una exaltada libido pot acompanyar una impotència sexual.
La teoria de la libido considera el desenvolupament i les motivacions humanes com a manifestacions de l’evolució de l’impuls sexual Oposada a l’impuls de destrucció destrudo, la libido és condicionada per factors hormonals, psicològics i nerviosos