Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
persona malenconiosa
Psicologia
Tipus de personalitat que es caracteritza per una individualitat tranquil·la, compassiva i submisa i que no desemboca necessàriament en un desordre de la personalitat.
El malenconiós és conscient, treballador i perfeccionista es preocupa dels detalls i per les conseqüències dels petits errors Molt afectat per l’opinió dels altres, quan és criticat reacciona amb silenci Enfront dels problemes greus és indecís i tendeix a enfonsar-se
genètica de la conducta
Psicologia
Branca de la psicologia que estudia les bases genètiques del comportament.
Enfront de la controvèrsia de la primera meitat del s XX sobre la preponderància del factor genètic o de l’ambiental, actualment es considera que ambdós es troben interrelacionats, i les investigacions se centren en la determinació del grau de contribució de cada factor en les diverses capacitats i trets del comportament
obsessió
Psicologia
Idea, paraula o imatge persistent que s’imposa amb independència de la voluntat i que només amb dificultat pot ésser desarrelada de la ment.
Entre les diferents menes d’obsessions, a més de les intellectuals , hi ha les impulsives l’obsés és portat a fer un acte, com ara rentar-se les mans repetidament i les inhibidores enfront de certs objectes o actes Acompanyada de plena consciència, l’obsessió és pròpia de diverses neurosis i constitueix un dels símptomes típics de la psicoastènia
Otto Weininger
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg austríac.
De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva obra serví de…
corrent de consciència
Psicologia
Expressió, generalitzada per William James, d’allò que la consciència presenta com a trets fonamentals: el fet de canviar incessantment i el d’una simultània continuïtat.
El caràcter canviant de la consciència és tal, en efecte, que un estat de consciència una percepció, un sentiment, etc mai no és donat de nou idènticament car la situació del subjecte va essent sempre diferent, tot i que l’objecte de consciència pugui ésser el mateix Simultàniament, però, hom ha d’afirmar una continuïtat de consciència, tot i que hi siguin observables espais lacunars com els del temps de somni i malgrat, també, que la unió íntima dels estats de consciència sigui difícilment perceptible Sobre aquest punt, James parla d’estats de consciència substantius , que es presenten…
resiliència
Educació
Psicologia
Resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmeses de manera continuada a estímuls negatius.
En situacions de guerra, abandonament familiar, maltractaments, abusos infantils o altres en què l’equilibri emocional i la salut mental es troben amenaçats, aquestes persones desenvolupen recursos extraordinaris d’adaptació que els permeten suportar-les i superar-les Tot i haver estat considerada com una reacció patològica, actualment es veu com un mecanisme de protecció enfront de l’estrès Psiquiatres europeus com Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael han explicat i difós el concepte A partir del 1970, als Estats Units aparegué la denominació personalitat resistent hardiness…
activitat
Educació
Psicologia
En pedagogia, un dels fonaments de l’educació nova, anomenada, per això, escola activa
.
Enfront del verbalisme i de l’ensenyament intuïtiu, fonamentats en la receptivitat de l’infant, l’activitat és necessària per a l’adquisició d’hàbits, d’actituds i de coneixements A través de la participació activa experimentació, manipulació, observació, tempteig, reflexió i anàlisi lògica l’infant pot arribar a interioritzar adequadament la realitat L’activitat dóna lloc a un sistema d’operacions adjuntar, destriar, comparar, valorar, classificar, sintetitzar, judicar, etc que permeten d’establir tota mena de relacions i d’obtenir nocions dinàmiques L’activitat sensorial,…
conductisme
Psicologia
Doctrina psicològica segons la qual l’estudi de la conducta ha de circumscriure’s a l’estudi de les dades objectivament observables i mesurables del comportament, excloent-ne la descripció del contingut de la consciència i prescindint de la introspecció.
John Broadus Watson, el seu creador, entenia la conducta com un conjunt de respostes originades per diferents estímuls procedents del medi ambient, que expressen la capacitat dels éssers vius d’adaptar-se al medi ambient, és a dir, d’aprendre El conductisme behaviorisme sorgí al començament del segle XX com a reacció extrema enfront de l’especulació i de l’introspeccionisme dominants en la psicologia de l’època Té com a fonts el funcionalisme, la psicologia animal, la reflexologia russa i el connexionisme de Thorndike El conductisme de Watson, radical, fou àmpliament superat…
complex d’Èdip
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, conjunt inconscient i organitzat dels impulsos amorosos i hostils que l’infant experimenta enfront dels seus pares o substituts.
En la forma positiva es presenta semblantment al mite d’Èdip desig de la mort del progenitor del mateix sexe i desig sexual envers el progenitor de sexe oposat en la forma negativa és a la inversa Normalment, ambdues formes van integrades en la forma completa del complex, el qual comença a dos o tres anys, és viscut intensament entre tres i cinc anys durant l’estadi fàllic i fineix a cinc o sis anys en entrar l’infant en el període de latència En el nen la situació afectiva creada pel complex a l’últim desapareix, car l’infant tem d’ésser castigat amb la castració a causa dels impulsos i de…
Sigmund Freud
Sigmund Freud (1931)
© Fototeca.cat
Psiquiatria
Psicologia
Neuròleg i psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi.
Des del 1860 residí a Viena, on es doctorà 1881 a la universitat, investigà la fisiologia del sistema nerviós i descobrí els efectes anestèsics de la cocaïna es dedicà a la neuropatologia El 1885 estudià, a París, amb JM Charcot, l’aplicació de la hipnosi en el guariment de la histèria, i el 1889 ho feu també a Nancy, amb H Liébault i AA Bernheim El 1887 es casà amb Martha Bernays, de la qual tingué tres fills i tres filles, una de les quals, Anna, ha estat una de les més destacades figures contemporànies de la psicoanàlisi El 1895 publicà, en collaboració amb Josef Breuer, Studien über…