Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
llei de Weber-Fechner
Biologia
Psicologia
Llei descoberta per E. H. Weber i G. T. Fechner segons la qual l’increment d’estímul o llindar diferencial que hom pot arribar a percebre és una reacció constant del valor de l’estímul inicial.
Ernst Heinrich Weber
Biologia
Psicologia
Psicofisiòleg alemany.
És considerat com un dels fundadors de la psicofísica, per tal com formulà la llei que porta el seu nom, sobre el caràcter constant del llindar diferencial relatiu de l’estímul sensible A partir d’aquesta llei, GTh Fechner elaborà la que ha estat coneguda com a llei de Weber-Fechner , o llei psicofísica Germà de Wilhelm Eduard Weber
psicofísica
Biologia
Psicologia
Estudi experimental i quantitatiu de les relacions existents entre l’estímul i la sensació.
La psicofísica fou iniciada pel físic i matemàtic alemany GTFechner a partir de les investigacions d’EHWeber i donà, com a resultats principals, el descobriment dels llindars de la sensació llindar i la llei de Weber-Fechner, així com la constitució de la psicofisiologia
inconscient
Psicologia
Conjunt de processos que condicionen la conducta i que no afloren al llindar de la consciència.
Objecte d’estudi per part de Leibniz, Schopenhauer, GT Fechner, etc, fou S Freud qui posà en relleu la seva importància en el comportament humà Constituït per desigs i per processos psicològics dinàmics reprimits per la censura, les forces inconscients poden influïr en la vida conscient de l’individu i són sublimats, de vegades, en certs valors superiors artístics, religiosos, etc els processos inconscients es tornen conscients en eliminar les repressions, sia durant el somni o a través de la psicoanàlisis
sensació
Filosofia
Psicologia
Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits.
Com a moment primari del procés cognoscitiu, diferent del de la percepció, bé que sovint identificat amb ell, la sensació mai no es dóna en l’home independentment d’aquesta percepció i és alhora ordenat a la mateixa aprehensió intellectual coneixement 2 2 Objecte, en Kant, de l’anomenada estètica transcendental entès el terme estètica en el seu sentit etimològic d' aisthánomai , ‘sentir’, el fet que aquesta sigui una part de la Crítica de la raó pura i, a més, tingui en el temps com a forma pura de la intuïció un vincle inqüestionable amb l' analítica transcendental o exposició de les…