Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
caràcter
Psicologia
Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, i expressats en formes peculiars de conducta.
El caràcter representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable, en oposició al temperament , concepte que inclou els factors profunds, instintius i congènits de l’individu, i a diferència de la personalitat , concepte que aplega aspectes biològics i constitucionals generalment exclosos del caràcter Klages distingeix en el caràcter la matèria , és a dir, la dotació d’aptituds, la natura , o sigui els mòbils i interessos, i l' estructura , que són les modalitats dinàmiques d’expressió Aquestes diferents dimensions del caràcter són recollides per les…
terapèutica familiar
Psicologia
Tractament psicològic que involucra a tots els membres d’una família nuclear o extensa.
Aquest enfocament es refereix a la família, en el seu conjunt, com a unitat de tractament, i posa l’accent en factors tals com les relacions i els patrons de comunicació en lloc dels trets o símptomes en els membres individuals Sobretot es basa en la teoria familiar sistèmica que entén que la família és un organisme viu que és més que la suma dels seus membres individuals S’avaluen els individus segons la seva posició o funció dins del sistema
nivell d’aspiracions
Psicologia
Nivell ideal que hom voldria assolir quant a satisfacció de les seves necessitats i desigs.
Constitueix un tret de personalitat molt important en tant que les aspiracions determinen la major part del comportament de l’individu El nivell d’aspiracions depèn de factors individuals i de factors socials
aptitud
Psicologia
Disposició o capacitat natural o adquirida per a fer alguna cosa.
Hom considera que, tant si les aptituds són innates com adquirides, hom les pot perfeccionar per mitjà de l’educació, tenint en compte diversos factors com són la intelligència, la destresa manual, l’atenció, la memòria, els sentiments Les aptituds són una de les bases de les diferències individuals i per a llur determinació han estat creats nombrosos tests, diferents dels d’intelligència
adaptació
Psicologia
Conjunt i resultat de les reaccions per mitjà de les quals un individu respon harmònicament a les diferents condicions que li planteja un determinat ambient, modificant-se a si mateix, o bé modificant la realitat segons esquemes propis.
El grau d’adaptabilitat varia segons les disposicions individuals i els factors socials i ètics L’adaptació i les seves dificultats són especialment importants durant els primers anys de la vida del subjecte dins la família i a l’escola, en els quals l’individu estructura bàsicament la seva personalitat i rep, per mitjà de l’educació, els principals elements amb els quals haurà d’afrontar la realitat Segons Jean Piaget, en el nen hi ha dos mecanismes principals d’adaptació, l'assimilació i acomodació
actitud
Psicologia
Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat afectiva, una expressivitat o una conducta característiques.
L’actitud constitueix un estat motivacional, és a dir, un estat psicològic previ o passiu en relació amb els estímuls o motius provinents del món exterior al subjecte, però alhora condicionador del tipus de reaccions i d’un cert grau de coherència en l’activitat i en la conducta individuals Les diverses actituds són determinades en gran part per factors emocionals Poden ésser adquirides conscientment o inconscientment i resten integrades a l’estructura caracterològica de la personalitat, la qual defineixen en la seva dimensió bàsica, prèvia i disposicional
James Mckeen Cattell
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Deixeble de WWundt, fou la primera persona al món que tingué el títol de professor de psicologia Universitat de Pennsilvània, 1888 Dedicat a l’estudi experimental del comportament humà, s’interessà per les diferències individuals, l’atenció, l’associació i l’aprenentatge, i fou el creador de l’expressió “test mental” el 1890 Amb JMBaldwin fundà 1894 la Psychological Review , de la qual fou coeditor fins el 1903 Després de la seva mort, ATPoffenberg edità un recull de la seva obra titulat James Mckeen Cattell, Man of Science 1860-1944 2 vols, 1947
anàlisi factorial
Psicologia
Matemàtiques
Tècnica estadística que descriu i explica les relacions entre unes variables aleatòries, directament observables, i unes altres de latents, també aleatòries, anomenades factors, que poden ser causa de les primeres.
D’ús freqüent en la investigació experimental psicològica i pedagògica, és basada en la teoria de les correlacions i té per objecte de manifestar el grau de variabilitat comuna existent en un cert camp de fenòmens cada una de les dimensions d’aquesta variabilitat és anomenada factor, i n'existeixen de diversos ordres entre ells cal diferenciar els comuns i els específics S'aplica, sobretot, en l’estudi de les diferències individuals i en la indagació de les aptituds i les qualitats de la personalitat L’iniciador fou Charles Spearman, el 1904, amb la teoria bifactorial, i un dels…
cicle vital
Psicologia
Estudi diacrònic dels canvis biològics i culturals successius que l’individu i el grup experimenten al llarg de la vida.
La perspectiva del cicle vital se centra en l’estudi evolutiu de l’ésser humà des de la concepció fins a la seva mort Els tres principals tipus d’influències sobre el desenvolupament des d’aquesta perspectiva són les influències normatives relacionades amb l’edat i amb el gènere determinants biològics i ambientals que mostren una alta correlació amb l’edat cronològica, les influències normatives relacionades amb la història característiques biològiques i ambientals capaces de modelar les diferents generacions de les diferents cultures i les influències no normatives o de caràcter individual…
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’…