Resultats de la cerca

La ciència biopsicològica ha anat precisant l’especificitat d’aquesta fase en relació amb l’adolescència, la joventut i el món adult, i l’estudi psicològic de la infància l’ha dividida en subperíodes i n'ha fet una descripció sintètica sobre la base de l’interès dominant o el tret més significatiu caracterització qualitativa de la infància, o bé ha analitzat les aptituds, facultats, actituds, etc, del nen d’acord amb l’esquema científic elaborat per a l’adult normal psicologia diferencial per raó de l’edat A banda d’altres aportacions A Ferrière, E Claparède, E…

Quan és de caràcter patològic, pot anar acompanyada d’altres símptomes de component mental La psicoanàlisi sol explicar la misogínia com un reflex d’una situació homosexual originada a la infància i relacionada amb els pares complex d’Èdip o d’Electra

N'és un exemple típic l’audició acolorida o sinòpsia, associació entre un color i un so o àdhuc una lletra o una síllaba determinades Pròpia de la infància, la sinestèsia pot perdurar en l’adult, sense ésser necessàriament patològica Sovint és una font d’inspiració poètica i artística

Fill del pedagog i crític d’art  Lluís Folch i Torres Especialitzat en trastorns psicològics, socials o educatius de la infància i de l’adolescència, fou fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1941-80 i de l’Hospital de Sant Joan de Déu 1960-62 i professor de la Universitat de Barcelona 1956-82 Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans El 1988 rebé la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya i el 1993 la Creu de Sant Jordi

Adoptat pels psicoanalistes, el terme expressa un conjunt d’imatges amb una especial càrrega afectiva, el qual, en ésser reprimit, adquireix una dinàmica subconscient que es manifesta simbòlicament en somnis i, en estat de vigília, en altres formes Freud, o en certes forces morals que presideixen l’estructura de l’inconscient Jung Els complexos np són quelcom patològic, però poden esdevenir-ho com a conseqüència de modificacions posteriors o d’hipertròfies secundàries, fins el punt que cada esdeveniment important de la infancia pot provocar-ne un complex de castració, complex d’Èdip, complex…

Durant la infància i l’adolescència, l’afectivitat evoluciona a través d’unes determinades etapes que organitzen la relació de l’individu amb el món Les escoles de psicologia profunda fan radicar l’origen de les neurosis i de les psicosis funcionals en els trastorns de l’afectivitat, especialment en els ocorreguts durant les primeres etapes del seu desenvolupament Les principals formes de l’afectivitat són el sentiment, l’emoció, la passió i l’humor L’afectivitat és un factor important en la formació de la personalitat de l’infant L’escola tradicional ha prescindit generalment d’…

El seu nom de soltera era Charlotte Hertzer Estudià la psicologia d’infants i adolescents combinant els mètodes objectiu i personal enquestes, autobiografies, diaris, etc A Viena collaborà en les reformes fetes per Otto Glöckel i el govern socialista i passà després, com a professora, als EUA Entre els seus treballs de psicologia general destaquen Das Märchen und die Phantasie des Kindes ‘La rondalla i la fantasia de l’infant’, 1918, Das Seelenleben des Jugendlichen ‘La vida anímica de l’adolescent’, 1922, Kindheit und Jugend ‘Infantesa i joventut’, 1928, Kleinkindertests ‘Tests per a la…

Filla de Pere Coromines i germana de Joan Coromines , es llicencià en cirurgia i medicina a Barcelona 1934 Del 1936 al 1938 la Generalitat de Catalunya l’anomenà metge de guarderies Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià, primer a París, on es diplomà com a puericultora per la Facultat de Medicina 1939 i després a l’Argentina fins que el 1944 tornà a Madrid, per realitzar el curs de doctorat, i l’any següent a Barcelona El 1947 aconseguí una beca del govern espanyol i estudià psiquiatria i psicoteràpia a la Clínica Tavistock de Londres Hi descobrí la psicoanàlisi i la…

Interessat primer per la zoologia, la biologia i la filosofia, se centrà finalment en temes de psicologia infantil i evolutiva, després de treballar amb T Lipps, P E Bleuler i E Claparède, el qual succeí en la direcció de l’Institut J J Rousseau Professor de les universitats de Lausana i Ginebra, edità amb altres els Archives de Psychologie i fundà, el 1951, el Centre International d’Epistémologie Génétique, que dirigí fins que morí La seva aportació fonamental fou la investigació des d’una perspectiva biològica, lògica i psicològica del sorgiment i desenvolupament de la intelligència en l’…