Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
habituació
Psicologia
Fenomen segons el qual l’organisme s’acostuma als estímuls que es mantenen constants en una determinada situació.
L’habituació permet que, en integrar la informació de l’entorn, l’organisme pugui ignorar la informació dels estímuls que són irrellevants en una situació
filosofia del sentit comú
Filosofia
Psicologia
Nom amb què és coneguda la doctrina central de l’escola escocesa, per tal com aquesta destaca el paper decisiu del sentit comú (common sense), facultat reguladora que permet a l’home de fonamentar tot judici sense caure ni en l’escepticisme ni en el dogmatisme.
Bé que hom no pot identificar-los simplement, sentit comú i seny mantenen una innegable relació, probablement no estranya al fet que l’escola escocesa assolí un gran influx als Països Catalans És clara, així mateix, la relació existent entre el sentit comú d’aquesta escola i el també anomenat sentit comú sensus communis naturae de la tradició escolàstica, bé que aquest no fóra entès com a facultat de l’home, sinó com una mena de força cognoscitiva de la pròpia natura humana en general i en virtut de la qual hi ha un acord o coincidència universal per part dels homes pel que fa…
trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat
Psicologia
Alteració psicopatològica que es caracteritza per impulsivitat, manca d’atenció i hiperactivitat.
Als símptomes principals se solen associar també problemes d’aprenentatge, alteracions en el comportament, depressió i ansietat Sol manifestar-se abans dels 7 anys i afecta entre un 2% i un 5% d’infants en edat escolar, principalment del sexe masculí Els símptomes es mantenen en l’edat adulta en un 75% dels casos Les causes i les condicions associades a la seva aparició, com també la situació en l’espectre de la normalitat, són objecte de debat Diagnosticat d'una manera sistemàtica des del 1902, no fou fins el 1987 que adoptà la denominació actual La causa més probable del…
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…