Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
identitat
Psicologia
Propietat de l’individu humà de mantenir constantment la pròpia personalitat.
reflex postural
Biologia
Psicologia
Reflex tònic que té per objecte mantenir la postura d’un individu.
dèficit d’atenció
Psicologia
Símptoma psicopatològic que es caracteritza per la facilitat de distreure’s i pels problemes per a mantenir l’atenció.
Si bé es troba associat amb diverses patologies, és un dels components principals de l' ADHD
distractibilitat
Psicologia
Incapacitat per a mantenir l’atenció, com a conseqüència de la dificultat de seleccionar els estímuls rellevants d’una situació.
dependència
Psicologia
Medicina
Necessitat de continuar l’administració d’una droga un cop hom n’ha adquirit l’hàbit (habituació).
La seva interrupció ocasiona la síndrome d'abstinència Hom distingeix dos tipus de dependència, la psíquica, en la qual el subjecte sent un desig irresistible d’administrar-se la droga, i la física en la qual l’organisme necessita la substància per a mantenir el seu funcionalisme normal
imatge icònica
Psicologia
Fenomen que es manifesta en presentar estímuls visuals amb una durada molt breu.
Quan s’efectua la presentació d’un estímul visual per un temps molt breu per exemple 50 millisegons la imatge d’aquest persisteix malgrat que l’estímul ja no sigui present Aquesta imatge conté gairebé tots els detalls i les característiques de l’estímul original, però perd precisió ràpidament S'ha indicat la possibilitat que tingui la funció de mantenir disponible la informació mentre aquesta és processada per l’organisme per exemple mentre efectua la segregació figura-fons
higiene mental
Psicologia
Medicina
Branca de l’activitat medicopsicològica que es proposa de mantenir la salut mental de la població i prevenir l’aparició o l’agreujament de problemes psíquics.
psicoteràpia
Psicologia
Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.
Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies superficials , o…
aprenentatge
Educació
Psicologia
Procés que implica un canvi real o potencial del comportament relativament persistent, que és degut a la interacció subjecte-medi i es fa possible a través de l’activitat i/o de l’observació del subjecte.
Perquè hom pugui aprendre, però, cal que l’organisme hagi assolit el nivell corresponent de desenvolupament, la qual cosa sí que és influïda directament per l’herència Per mitjà de l' aprenentatge clàssic , formulat per Ivan P Pavlov, el subjecte aprèn a comportar-se davant un nou estímul de la mateixa manera que es comportava davant un de conegut Per exemple, un gos pot segregar saliva en sonar una campana, mentre que abans només ho feia en ésser-li presentat el menjar Per a assolir el nou mòdul de comportament caldrà que, durant diverses vegades, el so de la campana i la presentació de l’…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…