Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
desorientació
Psicologia
Símptoma d’afecció mental en els estats de confusió i en les demències.
Hom distingeix la desorientació autopsíquica , o pèrdua de la noció de la personalitat i del propi cos, de la desorientació allopsíquica , o pèrdua de la capacitat de situar-se un mateix en l’espai i en el temps
biodinamisme
Psicologia
Doctrina psicològica deguda a Adolf Meyer i lligada a les escoles de Jean Delay, Ernst Kretschmer, Konstantin Nicolaevič Monakov, Mourgue, etc.
S'insereix dins les teories òrgano-dinàmiques segons les quals les malalties mentals són originades per la desorganització biopsíquica a diferents nivells El biodinamisme descansa, doncs, sobre la noció d’estructura jerarquitzada de l’ésser psíquic des dels seus instints i les seves funcions neurovegetatives fins a les formes superiors d’integració del comportament, del pensament i de la persona
Alfred Binet

Alfred Binet
© Fototeca.cat
Educació
Psicologia
Psicòleg i pedagog francès.
Es doctorà en ciències naturals a la Sorbona 1891 i passà a treballar amb Charcot a la Salpêtrière El 1894 fou nomenat cap del laboratori de psicofisiologia de la Sorbona i el 1895 fundà l’ Année psychologique Encarregat pel ministeri d’educació de cercar un mètode per a determinar el nivell de deficiència dels infants retardats, elaborà l’ Échelle métrique de l’intelligence 1905 i 1908, coneguda amb el nom d’ escala de Binet-Simon , en la qual fou aplicada per primera vegada la noció d’edat mental És considerat el creador de la psicologia experimental francesa i de la…
forma
Psicologia
Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.
En introduir aquest concepte —traducció del terme alemany Gestalt — hom es proposà d’aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s’integren, fora del qual aquests no tenen cap significat Aplicada primerament a la percepció, la noció de forma s’estengué a tota la psicologia, on donà origen a l’escola de la psicologia de la forma , fundada el 1912 per MWertheimer, segons la qual els processos psíquics són considerats com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o elements separats, i els components del sistema de…
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…