Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
somatització
Psicologia
En psicoanàlisi, manifestació d’impulsos, angoixes o conflictes psíquics inconscients per mitjà de símptomes orgànics o funcionals.
Hom en troba en diverses síndromes neuròtiques i, particularment, en les anomenades malalties psicosomàtiques medicina psicosomàtica
topofília
Psicologia
Existència de sentiments i emocions positius envers un lloc o un ambient determinat.
Tal com explica el geògraf Yi-Fu Tuan, els llaços afectius uneixen els éssers humans amb el seu ambient i, particularment, amb llocs específics Aquesta mateixa visió sentimental també és assenyalada pel psiquiatre Alexander Mitscherlich 1969 respecte a determinats racons urbans La natura exacta d’aquets llaços varia enormement en intensitat, subtilitat i mode d’expressió i la resposta pot ésser estètica, tàctil, emocional, nostàlgica o econòmica
contratransferència
Psicologia
Conjunt de reaccions afectuoses o hostils del psicoanalista envers l’individu analitzat i particularment envers la transferència
d’aquest.
zona erotògena
Psicologia
Cadascuna de les diverses parts del cos particularment aptes, en ésser manipulades o tocades, a produir plaer i excitació sexuals.
Bé que de fet tot el cos pot esdevenir zona erotògena o ésser tractat com a zona erotògena, hom considera com a tals els òrgans genitals externs, els pits i els mugrons en les dones, la boca i algunes parts de l’epidermis galtes, clatell, etc L’experiència eròtica dels cos no és, tanmateix, sempre immediata, sinó que implica una pràctica i repetició i un possible enriquiment amb el descobriment de noves zones erotògenes, i alhora existeix una psicologia sexual diferecial que implica una particularització de sensibilitat en cada individu Històricament l’estudi de les zones erotògenes deu el…
relacions humanes
Psicologia
Sociologia
Interaccions i lligams mutus existents en tot grup social, i més particularment entre els membres del personal d’una empresa, d’una entitat comercial, etc.
Els caps i els quadres directius d’aquestes procuren de controlar per tal d’afavorir un millor clima laboral i d’aconseguir un màxim d’eficàcia en l’acompliment de les tasques proposades L’estudi del control i la millora de les relacions humanes en l’àmbit laboral començà amb les experiències de psicologia social fetes per EMayo del 1927 al 1932 en les fàbriques de la Western Electric a Hawthorne, als EUA, i amb l’aplicació de les investigacions sobre dinàmica de grup una particular contribució hi aportaren, així mateix, les investigacions sociomètriques de Moreno La majoria de les polítiques…
test
Psicologia
Prova mitjançant la qual hom mesura la conducta i la capacitat psíquica d’un individu o d’un conjunt d’individus i en pot preveure, relativament, el comportament futur.
A partir d’una situació estàndard, que estimula un comportament determinat, els tests permeten de calibrar aquest estadísticament, mitjançant la interrelació dels resultats del major nombre possible de casos Tradicionalment hom ha considerat com a condicions indispensables d’un test la validesa capacitat de mesurar veritablement el que vol mesurar, la fidelitat en virtut de la qual l’aplicació d’un test a un mateix individu dóna uns mateixos resultats i la sensibilitat palesa en el fet que el test reflecteixi diferències mínimes entre individus Pel que…
sexualitat
Psicologia
Conjunt dels comportaments relacionats amb el sexe i la seva satisfacció.
El comportament sexual humà presenta un interès particular per raó de la riquesa neurològica que l’empara i de la variabilitat cultural que manifesta En l’anàlisi de l’etologia animal ja s’observa la notable complexitat que el comportament sexual implica com a resultat d’una delicada interacció d’elements sensorials i neurohormonals en diàleg continuat amb l’ambient i amb significatives variacions en l’experiència individual La neurologia humana, caracteritzada per la qualitat afectiva i pel desenvolupament de la intellectualitat i la consciència, representa l’enriquiment del comportament…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…