Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
criança positiva
Psicologia
Educació dels infants en el context familiar basada en el respecte i el reconeixement de la individualitat i en un tracte afectiu i no violent dins un marc de normes i valors, que té com a objectiu potenciar la seguretat i l’autonomia progressiva de l’infant i contribuir al seu desenvolupament integral.
psicologia positiva
Psicologia
Corrent de la psicologia que des del final del segle XX se centra en el desenvolupament saludable de les persones estudiant-ne aspectes com la fortalesa, les virtuts o les capacitats.
Fonamentalment s’interessa per promoure les emocions positives la seguretat, l’esperança i la confiança, davant la preocupació tradicional pels trastorns i les dificultats
tipus leptosomàtic
Antropologia
Psicologia
Biotip, segons la biotipologia d’Ernst Kretschmer, dels individus caracteritzats per ésser d’una estatura elevada, prims i de musculatura poc desenvolupada.
El temperament que li correspon és l’esquizotímic i presenta una correlació positiva amb l’esquizofrènia
autoestima
Psicologia
Capacitat humana d’autovaloració, essencial per a la supervivència psicològica.
Sense un cert nivell d’autovaloració positiva la persona presenta signes de desànim que poden ésser un primer símptoma de depressió
joc de rol
Psicologia
Tècnica psicoterapèutica que consisteix en la dramatització de situacions imaginàries, però representatives de la realitat.
L’objectiu és ajudar l’individu a prendre consciència de les seves actituds i rols, de manera que el conjunt d’individus que participen en la dramatització evolucionin de manera positiva, tant individualment com globalment
extravertit | extravertida
Psicologia
Que tendeix a una actitud positiva envers els altres i oberta a les relacions socials.
reflexologia
Psicologia
Corrent de la psicologia iniciat al començament del segle XX pels fisiòlegs russos Ivan Petrovič Pavlov i Vladimir Mikhajlovič Bekhterev, a partir d’experiències en psicologia animal.
Intenta d’explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals com és ara els d’inhibició, d’excitació i d’inducció, sia positiva o negativa Quant als reflexos que constitueixen el comportament, hom pot distingir-hi dos nivells, anomenats per Pavlov primer i segon sistema de senyals el primer, comú a tot animal, comprèn els reflexos hereditaris, motors o secretors, així com d’altres dits reflexos condicionats , o reflexos psíquics, associats als…
complex d’Èdip
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, conjunt inconscient i organitzat dels impulsos amorosos i hostils que l’infant experimenta enfront dels seus pares o substituts.
En la forma positiva es presenta semblantment al mite d’Èdip desig de la mort del progenitor del mateix sexe i desig sexual envers el progenitor de sexe oposat en la forma negativa és a la inversa Normalment, ambdues formes van integrades en la forma completa del complex, el qual comença a dos o tres anys, és viscut intensament entre tres i cinc anys durant l’estadi fàllic i fineix a cinc o sis anys en entrar l’infant en el període de latència En el nen la situació afectiva creada pel complex a l’últim desapareix, car l’infant tem d’ésser castigat amb la castració a causa dels impulsos i de…
prospectiva
Filosofia
Psicologia
Ciència de caràcter multidisciplinari que estudia el futur per comprendre’l i influir-lo i consisteix en una actitud mental positiva, amb vista a l’acció.
Es distingeix de la futurologia en el fet que no pretén de fer pronòstics També es distingeix de la previsió en el fet que aquesta considera el futur immediat partint dels precedents, analogies i extrapolacions Previsió i prospectiva es complementen Les cinc característiques de la prospectiva són veure al lluny, és a dir, concentrar l’atenció amb intensitat sobre l’esdevenidor llunyà veure amb amplitud, o sia mirar amb visió global i multidisciplinària d’equip, superant la visió parcial i limitada de l’especialista analitzar en profunditat, és a dir, interessar-se més per les situacions que…
assertivitat
Educació
Psicologia
Capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera positiva, lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives.
Hom l’ha caracteritzat com un comportament socialment adequat i que contribueix a la cohesió i a la cooperació en la realització de projectes comuns sense sacrificar la pròpia individualitat ni la dels altres Es tracta d’una conducta pròpia de les personalitats equilibrades Per a obtenir-la com a resultat del procés educatiu, cal experimentar amb tècniques de comportament orientades a millorar les pròpies relacions socials L’assertivitat té com a característiques més importants una sèrie de capacitats com són l’expressió d’emocions positives i negatives segons les circumstàncies la defensa…