Resultats de la cerca

És un mètode de pressió exercit generalment a iniciativa d’elits o grups amb un cert poder econòmic o polític, i sovint és emprat per a combatre'n d’altres amb els quals es troben en competència, però també a favor o en contra de determinats moviments o tendències socials Mitjans especialment eficaços a aquest respecte són, entre altres, la propaganda i la contrapropaganda, siguin ofensives creadores d’un estat d’opinió, d’una moral, etc, favorables a un corrent o orientació determinades o simplement defensives tendents a aconseguir el descrèdit o l’afebliment dels representants de les…

Coneguda també amb el nom d’intencionalisme, se centra en l’afirmació de l’acte de consciència, que estableix la relació intencional de la consciència amb el seu objecte

Creada per JLMoreno, permet de mostrar la geografia psicològica de la societat

Sense un cert nivell d’autovaloració positiva la persona presenta signes de desànim que poden ésser un primer símptoma de depressió

 Es basa en una teoria unitària de la intelligència i del funcionament cerebral Fa referència a la integració de ment i cos com un tot

És anomenada també llei de reintegració Es fonamenta en el fenomen mental consistent en el fet que, en donar-se en un individu una repetició o reproducció d’un element de la seva vida psicològica passada, tendeix també a reproduir-se d’una manera integral tot el conjunt de l’estat de consciència del qual aquell element formava part

Interessat primer per la zoologia, la biologia i la filosofia, se centrà finalment en temes de psicologia infantil i evolutiva, després de treballar amb T Lipps, P E Bleuler i E Claparède, el qual succeí en la direcció de l’Institut J J Rousseau Professor de les universitats de Lausana i Ginebra, edità amb altres els Archives de Psychologie i fundà, el 1951, el Centre International d’Epistémologie Génétique, que dirigí fins que morí La seva aportació fonamental fou la investigació des d’una perspectiva biològica, lògica i psicològica del sorgiment i desenvolupament de la intelligència en l’…

Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…