Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
categorització social
Psicologia
Sociologia
Procés psicològic mitjançant el qual hom classifica persones, objectes o esdeveniments segons llur mútua semblança.
La categorització permet de reaccionar davant dels objectes més en funció de la pertinença a una classe o categoria determinades que no pas per llur peculiaritat individual
sacàdic | sacàdica
Psicologia
Dit de cadascun dels moviments ràpids, alternats per períodes breus de repòs, que efectuen els ulls mentre inspeccionen quelcom.
Quan hom observa un objecte, tot i que semblin estar immòbils, els ulls efectuen petites oscillacions molt ràpides amb períodes de fixació breu entre elles Els moviments sacàdics permeten compensar l’efecte de cansament que es produeix en les cèllules fotoreceptores de la retina en reaccionar a una estimulació constant, conseqüència d’observar contínuament un mateix objecte, i així hom aconsegueix una sensació de continuïtat en les imatges percebudes Cal diferenciar-los dels moviments que efectua el globus ocular mentre hom segueix un objecte amb la mirada i dels moviments…
actitud
Psicologia
Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat afectiva, una expressivitat o una conducta característiques.
L’actitud constitueix un estat motivacional, és a dir, un estat psicològic previ o passiu en relació amb els estímuls o motius provinents del món exterior al subjecte, però alhora condicionador del tipus de reaccions i d’un cert grau de coherència en l’activitat i en la conducta individuals Les diverses actituds són determinades en gran part per factors emocionals Poden ésser adquirides conscientment o inconscientment i resten integrades a l’estructura caracterològica de la personalitat, la qual defineixen en la seva dimensió bàsica, prèvia i disposicional
estrès
Psicologia
Estat de tensió aguda de l’organisme obligat a reaccionar, tot defensant-se, davant una situació d’amenaça, una agressió qualsevol (traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc.).
Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic o conductual, com ara l’…