Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
condicionament
Psicologia
Modificació del comportament, pròpia dels éssers amb capacitat d’aprenentatge, en funció de l’experiència.
Aquesta conducta és constituïda pel conjunt de respostes als diversos estímuls ambientals En els organismes superiors —mamífers, éssers humans— la majoria d’aquestes respostes són apreses Hom distingeix entre el condicionament clàssic i el condicionament operant El primer es refereix a la conducta neurovegetativa, emocional i afectiva, i el segon explica la conducta relacionada amb la resolució de situacions problemàtiques
pensament
Filosofia
Psicologia
Lògica
Acció i efecte de pensar, el fet de pensar.
Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’esquizofrènia, la…
psicoanàlisi
Psicologia
Mètode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per Sigmund Freud el 1896 i basat en fenòmens com els de motivació inconscient, conflicte i simbolisme oníric.
Malgrat aquesta fonamental arrel freudiana de la psicoanàlisi, la seva exacta delimitació no resta sempre ben clara així, quan la doctrina que sustenta el mètode psicoanalític es refereix al tema de l’inconscient, rep el nom de psicologia profunda i engloba variants de la psicoanàlisi com és ara la psicologia analítica, la psicologia individual i l’anomenada neopsicoanàlisi, mentre que, quan insisteix en el paper primordial de la motivació, s’orienta en el sentit de la psicologia dinàmica i, quan ultrapassa l’àmbit psicologicoindividual i incideix en la cultura sociologia, literatura, art,…