Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
psicotècnia
Psicologia
Branca de la psicologia experimental dedicada a examinar i valorar les actituds, aptituds i formes de comportament d’un individu o d’una col·lectivitat.
Hom aplica la psicotècnia, sobretot, en els camps de la publicitat, de l’orientació professional i de la selecció de personal El mitjà més emprat a aquest respecte és sempre el test
topofília
Psicologia
Existència de sentiments i emocions positius envers un lloc o un ambient determinat.
Tal com explica el geògraf Yi-Fu Tuan, els llaços afectius uneixen els éssers humans amb el seu ambient i, particularment, amb llocs específics Aquesta mateixa visió sentimental també és assenyalada pel psiquiatre Alexander Mitscherlich 1969 respecte a determinats racons urbans La natura exacta d’aquets llaços varia enormement en intensitat, subtilitat i mode d’expressió i la resposta pot ésser estètica, tàctil, emocional, nostàlgica o econòmica
aprenentatge significatiu
Pedagogia
Psicologia
Aprenentatge que es genera a través de la relació establerta entre una informació nova i el bagatge de coneixements assentats en l’estructura cognoscitiva d’un individu.
L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elements existents en l’estructura cognoscitiva de l’aprenent i s’emmagatzema arbitràriament en el seu intellecte Al voltant de l’any 1960, el psicòleg nord-americà David Ausubel difongué el concepte d’aprenentatge significatiu com a peça clau de la seva teoria de l’aprenentatge Aquesta és una de les propostes teòriques en què s’ha inspirat la reforma educativa de l’Estat espanyol del 1990
guerra psicològica
Psicologia
Conjunt de mètodes emprats per a influir en les opinions, els sentiments i les creences d’un individu o d’un grup social.
És un mètode de pressió exercit generalment a iniciativa d’elits o grups amb un cert poder econòmic o polític, i sovint és emprat per a combatre'n d’altres amb els quals es troben en competència, però també a favor o en contra de determinats moviments o tendències socials Mitjans especialment eficaços a aquest respecte són, entre altres, la propaganda i la contrapropaganda, siguin ofensives creadores d’un estat d’opinió, d’una moral, etc, favorables a un corrent o orientació determinades o simplement defensives tendents a aconseguir el descrèdit o l’afebliment dels representants…
hipocondria
Psicologia
Trastorn mental caracteritzat per l’ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris.
assertivitat
Educació
Psicologia
Capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera positiva, lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives.
Hom l’ha caracteritzat com un comportament socialment adequat i que contribueix a la cohesió i a la cooperació en la realització de projectes comuns sense sacrificar la pròpia individualitat ni la dels altres Es tracta d’una conducta pròpia de les personalitats equilibrades Per a obtenir-la com a resultat del procés educatiu, cal experimentar amb tècniques de comportament orientades a millorar les pròpies relacions socials L’assertivitat té com a característiques més importants una sèrie de capacitats com són l’expressió d’emocions positives i negatives segons les circumstàncies la defensa…
Betty Friedan

Betty Friedan
© Marc Gadoury / InformAction Films Inc
Psicologia
Feminista nord-americana, de nom de soltera Bettye Naomi Goldstein.
Es llicencià en psicologia al Smith College 1942 i, després d’ampliar estudis a la universitat de Califòrnia s’establí a Nova York El 1963 publicà The Feminine Mystique 1963, obra de gran repercussió el 1965 en fou publicada la versió en català en la qual analitzava el conjunt de suposats valors als quals, per tal de subratllar-ne el caràcter fals, qualificà de “mística” que mantenien a la dona en un estat de subordinació respecte a l’home a través, sobretot, de la institució matrimonial Constatava, al mateix temps, l’estat d’insatisfacció declarat o latent d’una gran part de la…
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’esquizofrènia, la…
adolescència
Psicologia
Període de la vida que segueix la infància i precedeix l’edat adulta, aproximadament dels 14 als 20 anys en el noi i dels 12 als 18 en la noia, tot i que varia segons l’individu.
Durant aquest període s’esdevenen uns canvis importants que afecten la personalitat total i creen un estat de crisi personal que influeix en la conducta de l’individu L’expressió d’aquesta situació conflictiva varia extraordinàriament segons l’ambient familiar i segons l’actitud que la societat adopta de cara a l’adolescent L’inici dels canvis de l’adolescència sol correspondre als primers grans canvis endocrins, els quals possibiliten les transformacions corporals de la pubertat desenvolupament de les gònades i aparició dels caràcters sexuals secundaris caràcter sexual Els canvis psicològics…
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que,…