Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
mètode d’assaig-i-error
Psicologia
Procés de tempteig pel qual són eliminades progressivament les respostes errònies i són fixades les respostes satisfactòries.
És la base de l’aprenentatge instrumental
condicionament
Psicologia
Modificació del comportament, pròpia dels éssers amb capacitat d’aprenentatge, en funció de l’experiència.
Aquesta conducta és constituïda pel conjunt de respostes als diversos estímuls ambientals En els organismes superiors —mamífers, éssers humans— la majoria d’aquestes respostes són apreses Hom distingeix entre el condicionament clàssic i el condicionament operant El primer es refereix a la conducta neurovegetativa, emocional i afectiva, i el segon explica la conducta relacionada amb la resolució de situacions problemàtiques
test de Rosenzweig
Psicologia
Test projectiu, dit també de frustració, proposat el 1935 en l’obra Picture Frustration Study pel psicòleg clínic nord-americà Saul Rosenzweig (1907) i consistent en una història de dibuixos que el subjecte ha de completar mitjançant l’atribució de frases als personatges que hi apareixen.
Segons l’autor les respostes palesen la pròpia frustració, que el subjecte projecta en la història corresponent
test de Rorschach
Psicologia
Test projectiu proposat el 1921, en l’obra Psychodiagnostike, pel psicòleg clínic suís Hermann Rorschach (1884-1922) i consistent en una sèrie de 10 làmines, en blanc i negre o policromes, que reprodueixen (llevat d’una que és en blanc) taques de tinta sense cap significat i que el subjecte ha d’interpretar, el qual fa així palesos els trets fonamentals de la seva personalitat.
El test, la interpretació de les respostes al qual resulta d’una notable complexitat, és reconegut com a molt segur i emprat àmpliament en psicologia clínica
tècnica projectiva
Psicologia
En la teoria psicoanalítica, tècnica d’avaluació de la personalitat.
Consisteix a presentar uns estímuls —per exemple, làmines amb taques de tinta— perquè, a partir de les respostes que proporciona en intentar interpretar-los, l’individu avaluat manifesti externament els seus trets bàsics de personalitat
forma
Psicologia
Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.
En introduir aquest concepte —traducció del terme alemany Gestalt — hom es proposà d’aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s’integren, fora del qual aquests no tenen cap significat Aplicada primerament a la percepció, la noció de forma s’estengué a tota la psicologia, on donà origen a l’escola de la psicologia de la forma , fundada el 1912 per MWertheimer, segons la qual els processos psíquics són considerats com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o elements separats, i els components del sistema de la…
Edward Chace Tolman
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Creador d’un tipus de psicologia barreja de conductisme i gestaltisme, considerà la conducta com a intencional purposive i com a inseparable dels estímuls i de llurs respostes És coneguda la seva teoria del “mapa cognoscitiu”, que suposa en l’individu un esquema mental arrel de la conducta finalista i estalviador d’assaigs i errors Obres Purposive Behaviour in Animals and Men 1932 i Drives Toward War 1942
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’…
qüestionari
Psicologia
Sociologia
Sèrie de preguntes, generalment escrites, a les quals el subjecte ha de respondre o bé contestar únicament sí o no, o bé escollint d’entre un grup aquella resposta que creu més convenient.
Les preguntes fan referència a les opinions, gusts, intencions, sentiments, hàbits, pràctiques, etc, del subjecte, amb la qual cosa hom obté dades sobre alguns trets de la personalitat En alguns qüestionaris tenen importància també les preguntes i respostes objectives sobre l’edat, el sexe, la professió, etc Aquest mètode, que ha estat molt criticat, ofereix en realitat excellents característiques metrològiques i alguns qüestionaris moderns tenen una validesa comparable a la dels tests intellectuals test Permeten de fer enquestes enquesta, sondeigs d’opinió i serveixen d’…
conductisme
Psicologia
Doctrina psicològica segons la qual l’estudi de la conducta ha de circumscriure’s a l’estudi de les dades objectivament observables i mesurables del comportament, excloent-ne la descripció del contingut de la consciència i prescindint de la introspecció.
John Broadus Watson, el seu creador, entenia la conducta com un conjunt de respostes originades per diferents estímuls procedents del medi ambient, que expressen la capacitat dels éssers vius d’adaptar-se al medi ambient, és a dir, d’aprendre El conductisme behaviorisme sorgí al començament del segle XX com a reacció extrema enfront de l’especulació i de l’introspeccionisme dominants en la psicologia de l’època Té com a fonts el funcionalisme, la psicologia animal, la reflexologia russa i el connexionisme de Thorndike El conductisme de Watson, radical, fou àmpliament superat…