Resultats de la cerca

Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies superficials , o…

Hom aplica la psicotècnia, sobretot, en els camps de la publicitat, de l’orientació professional i de la selecció de personal El mitjà més emprat a aquest respecte és sempre el test

Efectuà importants contribucions als mètodes d’investigació en psicologia, sobretot en psicologia social La seva obra Experimental and Quasi-experimental Designs for Research 1963, amb Julian Stanley, és una de les obres més citades en psicologia

Deixeble de Külpe, a l’escola de Würzburg, és conegut per la seva crítica de l’associacionisme i sobretot pel fet d’ésser, juntament amb Köhler i Koffka, un dels fundadors de la psicologia de la forma , gràcies als seus estudis sobre la percepció del moviment aparent

aquesta norma és definida segons el grau permissiu o repressiu de la societat Els fets tradicionalment considerats, sobretot en les cultures occidentals, com a perversions exhibicionisme, sadomasoquisme, fetitxisme, fellació, masturbació, etc són estudiats actualment des d’una perspectiva científica i ideològicament progressiva per tal de clarificar aquestes conductes discriminades per prejudicis i tradicions morals i emocionals

Escriví Das Werden der sittlichen Person ‘L’evolució de la personalitat moral’, síntesi d’inspiració catòlica l’obra es fonamenta sobretot en els resultats obtinguts en el camp de la pedagogia sexual per Freud i Adler i per l’escola de Zuric Altres obres de la mateixa línia són Sexualpädagogik 1934, Psychologie und Heilpädagogik 1928, etc

És conegut sobretot per la seva teoria de la “teràpia centrada en el client”, exposada en l’obra del mateix nom Client-centered Therapy, 1951, i en la qual el paper del psicòleg és passiu, permissiu i d’acceptació, i reflecteix els sentiments del client Altres obres On Becoming a Person 1961 i Freedom to Learn 1969

Aquest enfocament es refereix a la família, en el seu conjunt, com a unitat de tractament, i posa l’accent en factors tals com les relacions i els patrons de comunicació en lloc dels trets o símptomes en els membres individuals Sobretot es basa en la teoria familiar sistèmica que entén que la família és un organisme viu que és més que la suma dels seus membres individuals S’avaluen els individus segons la seva posició o funció dins del sistema

Hom aplicà inicialment aquest terme al domini de la psicologia i també al de la pedagogia per a referir-se a persones amb disminució psíquica, especialment pel que fa a capacitats cognitives Actualment és un terme científicament en desús per la dificultat de definir el concepte de  normalitat i d'establir-ne la frontera, per la inclusió indiscriminada dins d'aquest terme de tipologies molt diverses de disminució psíquica i, sobretot, per les connotacions pejoratives que el terme adquirí, que l’han convertit en un insult en l’ús colloquial

La seva primera obra important fou un assaig titulat Les conditions de l’intelligibilité et le problème de la contingence 1925 Fou professor a la facultat de lletres d’Ais de Provença 1945 i director d’ensenyament superior 1953-60 Preocupat per la caracterologia, contribuí a la difusió de la tipologia holandesa a través del seu ensenyament universitari, però, sobretot, amb la publicació del Traité pratique de l’analyse du caractère 1950 En el llibre pòstum L’homme moderne et son éducation 1962 exposa la seva teoria de l’ensenyament