Resultats de la cerca

L’encopresi es manifesta principalment —com l’enuresi, però no tan sovint— en els infants pertorbats afectivament

Apareix sota pressió de l’inconscient reprimit i pren sovint una forma autoagressiva o heteroagressiva Es pot donar durant la relació psicoanalítica, i aleshores forma part de la transferència, però pot produir-se també en les relacions socials normals És coneguda també amb el seu nom anglès d' acting out

La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…

Propi d’estats de confusionisme, sol aparèixer també en la intoxicació alcohòlica

En l’infant la mitomania és gairebé fisiològica La mentida, com a alteració de la veritat, la fabulació i la simulació són modalitats corrents de mitomania, la qual revesteix clínicament diverses formes mitomania vanitosa, maligna, perversa, etc

Es tracta segurament d’un mecanisme de defensa contra l’angoixa És caracteritzada per l’oblit de noms, persones i esdeveniments i, de vegades, per un desdoblament de la personalitat

Com que l’ansietat va associada a nombrosos trastorns psicopatològics, la reducció d’aquesta és sovint un dels objectius que es planteja el psicòleg en la seva intervenció psicoterapèutica, per això s’han desenvolupat un gran nombre de tècniques, de les quals les més emprades són la relaxació muscular progressiva i l’entrenament autogen Sovint, aquestes tècniques s’apliquen associades a altres tècniques en un programa d’intervenció psicoterapèutica més global, com ara una part d’un programa de desensibilització sistemàtica

Tant la definició com la classificació de les seves formes clíniques han estat objecte de llargues polèmiques Actualment hom centra l’interès en els trastorns primaris i fonamentals que provoquen l’aparició del deliri crònic confusions mentals infeccioses, alcoholisme, encefalitis i encefalopaties, paranoies i parafrènies, desordres afectius i passionals, etc Com a construcció intellectual i pensament que no corresponen a la realitat, les idees i els temes delirants poden ésser sistematitzats o polimorfs, i alhora poden gaudir d’una incoherència plena o d’una lògica tan subtilíssima que fan…

L’alcoholisme n'és sovint la causa determinant