Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
temperament
Psicologia
En la psicologia contemporània, forma innata característica d’experimentar d’una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi.
A diferència del caràcter —que representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable—, el temperament correspon als nivells més profunds de la persona i roman sempre pràcticament invariable
temperament
Psicologia
Terme utilitzat per la medicina hipocràtica per a indicar la resultant de la barreja dels quatre humors fonamentals de l’home, la primacia de cadascun dels quals sobre els altres determina, respectivament, les formes temperamentals del sanguini, del flegmàtic, del limfàtic i del biliós.
Correspon d’alguna manera a l’actual concepte de biotip
biliós | biliosa
Psicologia
Dit del temperament definit per Hipòcrates per a referir-se als individus en la fisiologia dels quals la bilis és un factor dominant.
Els individus de temperament biliós són subjectes magres, de cara esgrogueïda, pessimistes, aspres i preocupats Des del punt de vista científic aquest concepte ha caducat roman en el llenguatge popular, i és emprat per a referir-se a una persona irritable, de mal geni, etc
tipus leptosomàtic
Antropologia
Psicologia
Biotip, segons la biotipologia d’Ernst Kretschmer, dels individus caracteritzats per ésser d’una estatura elevada, prims i de musculatura poc desenvolupada.
El temperament que li correspon és l’esquizotímic i presenta una correlació positiva amb l’esquizofrènia
tipus pícnic
Antropologia
Psicologia
Biotip segons la classificació d’Ernst Kretschmer caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal i perfil corbat, coll curt, cap enfonsat entre les espatlles, que són una mica aixecades i inclinades endavant, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes, musculatura poc pronunciada i de consistència flàccida, sistema pilós en general ben desenvolupat.
Psíquicament els pícnics són optimistes, expansius i poc emotius Els correspon el temperament ciclotímic i, en cas d’alteració patològica, la psicosi maniacodepressiva
William Herbert Sheldon
Psicologia
Metge i psicòleg nord-americà.
Fou conegut especialment per la seva classificació dels tipus orgànics humans, basada en la diferent importància de les capes germinatives ectodèrmica, mesodèrmica i endodèrmica en el desenvolupament de l’organisme i de la personalitat Distingeix tipus ectomorfs , mesomorfs i endomorfs , amb la preeminència en cada cas de les funcions corresponents És autor de The Varieties of Temperament 1940, entre moltes altres obres d’antropologia i psicologia
grafologia
Psicologia
Estudi del caràcter d’una persona a través de la seva escriptura.
Es basa en el principi segons el qual certs moviments físics de l’home es relacionen amb les seves disposicions psíquiques Les emocions, les temences, les alegries, les angoixes i en general tots els impulsos que procedeixen del cervell obliguen a donar una determinada resposta muscular segons els graus de contracció i de dilatació que condiciona la mà a uns traços concrets La grafologia estableix una relació entre la ment i l’escriptura i afirma que la configuració gràfica depèn del temperament de l’individu Per tal que l’anàlisi grafològica sigui vàlida, cal interpretar l’…
humor
Psicologia
Estat psicosomàtic, sovint momentani, que fa referència a una disposició afectiva de l’esperit o del temperament, amb inclinació a l’alegria o a la tristesa.
caràcter
Psicologia
Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, i expressats en formes peculiars de conducta.
El caràcter representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable, en oposició al temperament , concepte que inclou els factors profunds, instintius i congènits de l’individu, i a diferència de la personalitat , concepte que aplega aspectes biològics i constitucionals generalment exclosos del caràcter Klages distingeix en el caràcter la matèria , és a dir, la dotació d’aptituds, la natura , o sigui els mòbils i interessos, i l' estructura , que són les modalitats dinàmiques d’expressió Aquestes diferents dimensions del caràcter són recollides per les…
personalitat
Psicologia
Organització dinàmica i integradora dels components psicològics (intellectuals, afectius i pulsionals) i biològics (fisiològics i morfològics) de l’individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents (caràcter, temperament i constitució) com en les seves pròpies modalitats de comportament (interessos, necessitats, etc. ).
Entès tradicionalment d’una manera estàtica, el concepte de personalitat és concebut avui dinàmicament la personalitat és vista com a resultat dels factors no sols biològics sexe, edat, sistema endocrí, molt actius a nivell constitucional segons palesen els processos hereditaris, sinó també socioinstitucionals família, classe social, educació, cultura, etc D’altra banda, el terme “personalitat” ha tingut els més diversos significats Allport, per exemple, n'enumerava més de cinquanta el 1937, segons les escoles o tendències psicològiques tanmateix, i dins la varietat de teories que cerquen d’…