Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
sinestèsia
Psicologia
Experiència sensorial de certs individus consistent en l’associació de diversos sentits mitjançant la qual la percepció en un sector sensorial és acompanyada, per correspondència o ressonància, de percepcions en un altre o uns altres sectors.
N'és un exemple típic l’audició acolorida o sinòpsia, associació entre un color i un so o àdhuc una lletra o una síllaba determinades Pròpia de la infància, la sinestèsia pot perdurar en l’adult, sense ésser necessàriament patològica Sovint és una font d’inspiració poètica i artística
pensament màgic
Etnografia
Psicologia
Pensament que hom creu dotat de força per a modificar o canviar la realitat.
Propi de nens i dels pobles primitius, el pensament màgic també es manifesta en els somnis de subjectes normals i anormals tant els uns com els altres desitgen que llurs fantasies siguin realitat mitjançant el procés d’imaginar-les Tret comú en molts desordres psiquiàtrics, és típic de les reaccions obsessivocomplusives i de l’esquizofrènia
deliri crònic
Psicologia
Tipus de deliri les manifestacions, els mecanismes constitutius i l’evolució del qual són extremament variables i que per la seva importància ocupa un lloc destacat en la patologia mental de l’adult.
Tant la definició com la classificació de les seves formes clíniques han estat objecte de llargues polèmiques Actualment hom centra l’interès en els trastorns primaris i fonamentals que provoquen l’aparició del deliri crònic confusions mentals infeccioses, alcoholisme, encefalitis i encefalopaties, paranoies i parafrènies, desordres afectius i passionals, etc Com a construcció intellectual i pensament que no corresponen a la realitat, les idees i els temes delirants poden ésser sistematitzats o polimorfs, i alhora poden gaudir d’una incoherència plena o d’una lògica tan subtilíssima que fan…
psicologia animal
Psicologia
Ciència que estudia la natura i el comportament específics dels animals.
Com a estudi comparatiu del comportament i dels processos psíquics de diferents espècies, la psicologia animal fou coneguda també durant una certa època com a psicologia comparada , una part de la qual es referia també a l’home amb relació al qual sorgiren també ulteriors subdivisions, com és ara la de psicologia diferencial i la de psicologia evolutiva L’íntima relació, aquí palesa, entre psicologia animal i psicologia humana és, d’altra banda, una característica comuna de tota la història de la psicologia, sobretot pel fet que les investigacions sobre el psiquisme han estat generalment…
negativisme
Psicologia
Comportament patològic típic d’algunes formes d’esquizofrènia catatònica, caracteritzat per unes actituds contràries a les que hom podia esperar dels estímuls presentats.
psicometria
Psicologia
Branca de la psicologia experimental que s’ocupa de la mesura de les funcions mentals en general i de les característiques psíquiques de l’individu, en particular, tot contrastant-les amb un model típic determinat.
Orientada a mesurar el rendiment o comportament de la persona en una situació concreta, la psicometria se serveix fonamentalment dels tests test, els quals tanmateix ha de validar sempre, donada la situació artificial en què són aplicats, per tal que llurs resultats siguin veritablement significatius, alhora que ha d’interpretar-los acuradament
depressió
Psicologia
Estat emocional caracteritzat per un afebliment o disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona; l’ansietat (depressió ansiosa), el cansament i el desànim o un cert sentit d’impotència, inferioritat i dependència, en són també trets característics.
Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió és relativament brillant des de la introducció dels fàrmacs…
consciència
Filosofia
Psicologia
En general, facultat i acte específics de la vida psíquica.
Hom pot caracteritzar-los diversament com el fet d’adonar-se d’alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de l’activitat cerebral, o com a relació del jo amb el medi ambient Sovint el terme consciència és emprat, per restricció, en el sentit de consciència moral Hom l’empra també com a sinònim d’experiència En el terreny neuropsicològic aquest mot abasta quatre tipus de funcions El primer és el de la consciència del món que envolta la persona És anomenada també, en els seus graus més elementals, vigilància, i comprèn les reactivitats i les…