Resultats de la cerca

Professor a les universitats de Wisconsin i, des del 1929, a la de Yale A partir dels postulats associacionistes i reflexològics formulà una teoria anomenada hipoteticodeductiva sobre l’aprenentatge que influí poderosament el conductisme americà Escriví, entre d’altres obres, Mathematico-deductive Theory of Rote Learning 1940, Principles of Behavior 1943, Essentials of Behavior 1951 i A Behavior System 1952

Professor a les universitats de Nimega i d’Utrecht Estudià alhora la psicologia animal i la humana, les quals contemplà des de la fenomenologia rebutjà el dualisme cartesià ànima-cos i basà les seves observacions sobre les relacions que manté el subjecte amb el medi més que no pas sobre situacions experimentals Entre d’altres obres, publicà Psychologie der Tieren ‘Psicologia dels animals’, 1920, Traité de psychologie animale 1952, Prolegomena van een anthropologische Fysiologie ‘Prolegòmens d’una fisiologia antropològica’, 1965

Llicenciada en medicina per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la mateixa universitat 1984 amb una tesi sobre esquizofrènia Cursà estudis de postgrau a les universitats de Califòrnia i Cambridge Treballà en diverses institucions psiquiàtriques fins que el 1990 hom li proposà presentar un programa de televisió de divulgació sexual Des de llavors ha alternat la docència amb la presentació de programes televisius És collaboradora habitual en diversos diaris i ha escrit alguns llibres, tant de divulgació com científics

Fou professor a les universitats de Breslau 1907-16, d’Hamburg i, després d’emigrar 1933 als EUA, de Durham, destacà en l’estudi de la psicologia diferencial i de la personalitat, on introduí el terme de “coeficient mental”, que l’escola de Terman substituí després pel de “coeficient intellectual” Fou també un destacat representant de la filosofia personalista Entre les seves obres cal destacar Helen Keller 1905, Person und Sache ‘Persona i cosa’, 3 volums, 1906-24, Differentielle Psychologie ‘Psicologia diferencial’, 1911 i Allgemeine Psychologie auf personalistischer Grundlage…

Doctorat a les universitats de Lovaina 1947 i París 1958, des del 1943 fou estret collaborador d’Henri Piéron i director adjunt del Laboratoire de Psychologie Experimentale des Sensations a l’École Pratique des Hautes Études de París, del qual esdevingué director el 1952 Investigà la percepció del temps i del ritme, el llenguatge i la memòria Collaborà en la reestructuració de la Universitat de París 1970, contribuí decisivament en el desenvolupament de la psicologia acadèmica a França i a establir lligams entre aquesta i la psicologia americana

Professor a les universitats de Harvard 1945-70, Oxford 1970-80 i Nova York des del 1991, fou president de l’American Psychological Association 1965-66 Influït per Jean Piaget, l’escola soviètica i el culturalisme, la seva obra, realitzada sota una perspectiva empirista, se centra en el camp de la cognició Hi destaquen les idees de categorització i d’adquisició de conceptes Entre altres obres, és autor de A Study of Thinking 1956, en collaboració amb JJ Goodnow i GA Austin  The Process of Education 1960  Studies in Cognitive Growth 1966, en collaboració amb RR Olver i PM…

Estudià a la Universitat de Londres i, els anys trenta, collaborà amb Charles Spearman en l’elaboració del mètode de l’anàlisi factorial aplicada a les aptituds El 1937 anà als EUA, on fou successivament professor a les universitats de Columbia 1937, Harvard 1941, Illinois 1945, Colorado 1973 i Hawaii 1978 La seva contribució més original és la realització de tests de personalitat basats en l’anàlisi factorial, entre els quals el 16 PF Sixteen Personality Factors , que descriu setze factors tripolars de la personalitat És autor d’un gran nombre d’estudis, d’entre els quals…

Deixeble de K Lewin, treballà successivament al MIT 1945, les universitats de Michigan 1948, Minnesota 1951, Stanford 1955 i, des del 1968, a la New School for Social Research de Nova York Féu recerca sobre comunicació informal, comparació social i percepció visual, però la seva contribució principal se centrà en el comportament resultant del que anomenà ‘dissonància cognitiva’, consistent en la coexistència d’afectes, idees o actituds de natura contradictòria en un mateix individu Publicà, entre altres obres, A Theory of Cognitive Dissonance 1957, Conflict, Decision and…

Fou professor a les universitats de Wisconsin i Brandeis, teòric avantatjat i cofundador de l’escola de la psicologia humanista Innovà en conceptes com la salut, el desenvolupament, la motivació o la creativitat L’any 1943 publicà l’article “A Theory of Human Motivation” a la revista Psychological Review , en què presentà i desenvolupà la seva teoria sobre la jerarquia de les necessitats humanes piràmide de Maslow Les seves obres Motivation and Personality , 1954 Eupsychian Management , 1965 Toward a Psychology of Being , 1968 recullen teories encara vigents que tracten…

Professor a les universitats de Toronto, Princeton, John Hopkins Baltimore i Mèxic Situat en el corrent de l’evolucionisme filosòfic, treballà sobretot en el camp de la psicologia, de l’epistemologia i de la metafísica Trobà dues maneres de comprendre la realitat la agenètica, que hom aplica a la mecànica, i la genètica, aplicada a la vida i a la cultura Com que no pot existir una completa dualitat de mètodes, cal sobreposar-hi una concepció unitària que, segons ell, és d’índole estètica Juntament amb Mc Keen Cattell, fundà la “Psychological Review” 1894-1909 En sociologia intentà de…