Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
autofília
Psicologia
Valoració de la pròpia persona extremadament favorable, narcisisme.
col·leccionisme
Psicologia
Recerca i conservació d’objectes per una necessitat poc o molt electiva però patològica.
Aquesta tendència, en el megalòman i maniàtic respon a una intenció d’apropiació, unida a l’instint de conservació i a una valoració subjectiva pedres vulgars es converteixen en diamants en el cleptòman la recerca d’objectes neix de la necessitat obsessiva de posseir, i en el fetitxisme és determinada i orientada per la provocació i la satisfacció eròtiques en l' avar hi ha de vegades un colleccionisme de símbols de riquesa Clínicament, el colleccionisme es dóna en obsessos, dements senils i insuficients mentals primitius, i pot ésser considerat en alguns casos com una perversió…
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…