Resultats de la cerca

Estudià els problemes didàctics des del punt de vista psicològic Escriví Economy and Technique of Learning 1931 Hom l’ha considerat continuador d’Edward Thorndike en l’estudi de la psicologia de l’aprenentatge

Inicià la seva investigació en psicologia, en la qual obrí unes pistes que es revelaren d’una gran fecunditat L’obra The Principles of Psychology 1890 en conté les idees mestres En filosofia fou el propugnador del pragmatisme , que es tradueix, èticament, en utilitarisme i en acció N'exposà els elements essencials, entre altres obres, a Pragmatism A New Name for Old Ways of Thinking 1897 i Essays of Radical Empiricism 1912

Estudià medicina i dugué a terme investigacions sobre la fisiologia de la percepció El 1897 fou nomenat director del primer laboratori de psicologia experimental a Anglaterra Posteriorment, el seu interès es decantà cap a l’antropologia i publicà The Todas 1906 i History of Melanesian Society 1914, basades en el seu treball de camp entre aquests pobles En un àmbit més teòric, construí una teoria sobre el parentiu que exposà en Kinship and Social Organization 1914 Al final de la seva vida s’interessà per la psicoanàlisi, sobre la qual publicà Instinct and the Unconscious 1920, de considerable…

Fou conegut especialment per la seva classificació dels tipus orgànics humans, basada en la diferent importància de les capes germinatives ectodèrmica, mesodèrmica i endodèrmica en el desenvolupament de l’organisme i de la personalitat Distingeix tipus ectomorfs , mesomorfs i endomorfs , amb la preeminència en cada cas de les funcions corresponents És autor de The Varieties of Temperament 1940, entre moltes altres obres d’antropologia i psicologia

Professor a la Universitat de Chicago 1895-1918, a la New School for Social Research 1923-28 i a Harward 1936-37 Interessat pel canvi cultural i el desenvolupament de la personalitat, estudià les diverses variables que intervenen en un fenomen social Formulà la teoria de Thomas  Entre les seves obres principals es troben Sex and Society 1907, Primitive Behavior 1937 i The Polish Peasant in Europe and America 1918-20, escrit amb la collaboració de F Znaniecki

Director de la School of Education de la Universitat d’Illinois 1908-17, fou codirector del “Journal of Educational Psychology” 1910-18, revista que contribuí a introduir la psicologia aplicada a les escoles Fou, en certa manera, un oponent de John Dewey Escriví The Educative Process 1905 Fou president del National Council of Education 1931-37 Edità el “Journal” de la National Education Association 1920-25 i “School and Society” 1939-46

És considerat un dels moderns pioners de la cibernètica, disciplina a la qual contribuí amb la realització 1948 d’un projecte de cervell artificial, l’aparell anomenat homeòstat , en certa manera capaç d’improvisar conductes Les seves obres més importants són Desing for a Brain ‘Disseny per a un cervell’, 1952 i An Introduction to Cybernetics ‘Una introducció a la cibernètica’, 1956

Deixeble de John Dewey i William James, contribuí al desenvolupament de la psicologia funcionalista i esdevingué president de la Universitat de Yale el 1921 És autor de Introduction to Psychology 1918, American Education 1937

Ja Hipòcrates segle V aC dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos La classificació més coneguda és la de l’alemany Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic o astènic, pícnic i atlètic , englobant els que no cauen dins l’anterior classificació amb el nom de displàsics Pel que fa a la personalitat, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament Quant als altres, la correspondència no és tan clara Altres biotipologies són la de Claude Sigaud, la de Giacinto Viola i Nicola…

El caràcter canviant de la consciència és tal, en efecte, que un estat de consciència una percepció, un sentiment, etc mai no és donat de nou idènticament car la situació del subjecte va essent sempre diferent, tot i que l’objecte de consciència pugui ésser el mateix Simultàniament, però, hom ha d’afirmar una continuïtat de consciència, tot i que hi siguin observables espais lacunars com els del temps de somni i malgrat, també, que la unió íntima dels estats de consciència sigui difícilment perceptible Sobre aquest punt, James parla d’estats de consciència substantius , que es presenten…