Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
base de dades
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de dades bibliogràfiques (dades secundàries), que remeten a unitats documentals primàries com llibres, articles periodístics, articles de premsa, etc, que hom emmagatzema a la memòria d’un ordinador ( ordinador distribuïdor de base de dades
o ordinador host
).
L’ordinador és proveït d’un adequat programa d’aplicació que permet la recerca i recuperació de la informació i en facilita l’actualització les dades poden ésser consultades a distància per via telemàtica
identificador d’objecte digital
Arxivística i biblioteconomia
Sistema internacional d’identificació d’objectes digitals.
Es creà amb la finalitat de facilitar la identificació i la gestió automatitzada de recursos digitals de qualsevol naturalesa i suport És compost per un codi numèric format per un prefix i un sufix, separats per una barra El prefix conté el nombre que identifica l’editorial del document, i el sufix identifica el document concret A partir del codi es pot identificar i obtenir l’URL actual d’un recurs digital És d’aplicació voluntària i la seva administració és a càrrec de la Fundació Internacional del DOI IDF, creada el 1998, i de les agències de registre del DOI
fitxa
Arxivística i biblioteconomia
Rectangle de cartolina o de paper de fil resistent on van consignades (escrites a mà o a màquina) les dades essencials que identifiquen un llibre o qualsevol altre document gràfic.
La fitxa és la base de qualsevol treball intellectual, però té la màxima aplicació en els catàlegs de biblioteques La mida normativa de la fitxa bibliogràfica internacional és de 12,5 per 7,5 cm, bé que no totes les biblioteques l’han adoptada Les fitxes es divideixen en principals , que van encapçalades pel nom de l’autor i contenen la descripció del llibre autor, títol, peu d’impremta i collecció, addicionals , encapçalades pel traductor, el prologuista, el títol, etc, o també pel terme alfabètic de la matèria del llibre, i de referències , que envien d’un encapçalament a un…
iconoscopi
Esquema i funcionament d’un iconoscopi
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub analitzador d’imatge ideat el 1928 per V.K. Zworykin.
Fou el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d’exploració mecànica Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d’electrons per a l’exploració de la superfície d’un mosaic fotosensible Aquest consta d’una placa prima de mica amb una capa metàllica sobre la cara posterior, per on hom obté el senyal elèctric de vídeo La cara anterior del mosaic, sobre la qual hom projecta la imatge de l’escena, és formada per una infinitat de granets microscòpics d’argent recoberts de cesi, que formen petites cèllules fotoemissives En ésser illuminat…
bibliometria
Arxivística i biblioteconomia
Estudi de les publicacions amb mètodes quantitatius.
Els estudis bibliomètrics se centren sobretot en l’anàlisi dels treballs científics els seus autors, les revistes on es publiquen, les institucions o els països que els generen Sol centrar-se en la distribució de les matèries tractades, el prestigi o impacte de les revistes, la productivitat dels autors, l’evolució d’una disciplina al llarg del temps, etc L’origen de la bibliometria se situa vers el 1917, tot i que el terme que la designa no fou fixat definitivament fins el 1969 per Alan Pritchard Les lleis bàsiques de la bibliometria són la llei de Lotka 1926, sobre la dispersió dels…
videodisc
Electrònica i informàtica
Comunicació
Disc òptic per a enregistrar imatges i reproduir-les en una pantalla mitjançant l’ajut d’un aparell de lectura apropiat.
Aquests discs van proveïts d’uns solcs finíssims microsolcs i són de material plàstic La lectura pot ésser feta amb un dispositiu piezoelèctric, amb una agulla de diamant, o bé òptic, amb un làser i un sensor fotoelèctric collocats a les dues cares del disc, que és transparent i flexible Hi ha diferents sistemes de videodisc Els sistemes CED Capacitive Electronic Device i VHD Very High Density són de tipus capacitiu i tenen un funcionament anàleg al dels discs fonogràfics clàssics consisteixen en un disc giratori i una agulla que hi manté un contacte físic Així, per la superfície…
biblioteconomia
Arxivística i biblioteconomia
Disciplina que estudia l’organització i l’administració de les biblioteca
, amb particular atenció als mètodes de catalogació i ordenació dels fons bibliogràfics (llibres, opuscles, publicacions periòdiques, manuscrits, microfilms, etc) per tal de facilitar-ne l’ús.
A l' organització pertanyen els criteris sobre la disposició dels locals magatzems dipòsit dels fons un cop ordenats i classificats, sales de lectura, d’estudi i de consulta, departament del personal administratiu sobre les etapes que recorre cada unitat bibliogràfica des de l’entrada a la biblioteca fins que resta a disposició del lector adquisició de material bibliogràfic d’acord amb l’especialitat de cada biblioteca, catalogació per a identificar cada unitat bibliogràfica i la seva collocació en la biblioteca sobre la distribució del material catalogat en els magatzems o en les sales de…
banc de dades
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de dades factuals o numèriques que hom emmagatzema a la memòria d’un ordinador, proveït d’un adequat programa d’aplicació que procura la recerca i recuperació de la informació i en facilita l’actualització, i que poden ésser consultades a distància per via telemàtica.
Quan el conjunt és de dades bibliogràfiques, que remeten a unitats documentals primàries com llibres, articles periodístics, articles de premsa, etc, rep el nom de base bibliogràfica de dades o, simplement, base de dades
gestió documental
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt d’operacions i tècniques relatives a la concepció, el desenvolupament, l’aplicació i l’avaluació dels sistemes administratius necessaris des del moment de la creació o recepció dels documents fins a llur eliminació o llur transferència a l’arxiu històric (gestió dels documents administratius) i dels documents que han d’ésser conservats permanentment (gestió dels arxius).
Premis Nacionals de Comunicació
Comunicació
Periodisme
Publicacions periòdiques
Editorial
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1999 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en diversos àmbits de la comunicació en llengua catalana.
Es reconeixen tant els professionals com les entitats, tant públics com privats No es convocaren els anys 2006 i 2012 i tampoc el 2017 aquesta edició per la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola Fins el 2005 reberen el nom de Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions El nombre i les categories dels premis han anat variant d’acord amb l’evolució del sector el 2000 es constituí el Premi Nacional d’internet, el 2008 s’atorgaren per primer cop els premis corresponents a les categories de premsa,…