Resultats de la cerca

Nascuda a Cuba, retornà amb la seva família a Barcelona, on féu els primers estudis A l’inici de la Guerra Civil Espanyola tornaren a Cuba, on Rovira rebé la formació universitària en biblioteconomia 1938-41, que culminà amb el doctorat en filosofia i lletres 1950-52 La seva tesi, Los epígrafes en el catálogo diccionario , fou publicada el 1952 i reeditada el 1966 Fou professora de biblioteconomia a la Universitat de l’Havana 1952-54 i directora de la biblioteca de la Universitat Catòlica de Santo Tomás de Villanueva, a la mateixa ciutat 1953-60 Dirigí la revista Cuba bibliotecológica 1953-60…

S’installà a Vilanova i la Geltrú el 1918 Rebé formació de magisteri i belles arts a Barcelona i exercí de professor a l’Hospitalet de Llobregat S’especialitzà en l’edició de goigs, dels quals en publicà 1256 entre el 1947 i el 1985 Fou l’autor de la illustració amb xilografies i dibuixos, la lletra i algunes músiques de molts d’aquests goigs Fou autor també de llibres, com ara Les belles estampes xilogràfiques catalanes 5 volums, 1971 o L’ermita de Bellvitge i els seus goigs 1972

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1923-31 i posteriorment assistí al congrés anual de la Library Association a Anglaterra Fou bibliotecària auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres 1927-33, i el 1933 fou nomenada directora de la Biblioteca Popular de Pineda, any que passà a la Central Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Populars, on exercí la seva major part de vida laboral fins que s’hi jubilà com a directora maig del 1969 El 1935 feu una segona estada a Anglaterra per estudiar-hi becada l’organització de les biblioteques públiques L’estiu de 1938 impartí classes a l’Escola de…

Llicenciat en matemàtiques, fou nomenat cap de la biblioteca universitària de Madràs i rebé formació complementària de biblioteconomia a Londres i Zuric Les seves aportacions han estat decisives per al desenvolupament de la biblioteconomia arreu del món, tant en aspectes generals com especialment en el camp de la classificació i la indexació El 1931 formulà les cinc lleis de la biblioteconomia ""els llibres són per fer-se servir'' ""a cada lector, el seu llibre'' ""a cada llibre, el seu lector'' ""estalvieu temps als lectors’' ""una biblioteca és un organisme en creixement'', que han influït…

Doctor en filologia per la Universitat de Leipzig 1834 Entre el 1843 i el 1854 fou el bibliotecari privat de Frederic August II de Saxònia Fou també director del gabinet numismàtic i del museu de la porcellana de Dresden Entre el 1837 i el 1860 publicà Lehrbuch einer allgemeinen Literärgeschichte aller bekannten Völker der Welt ‘Tractat d’història de la literatura universal de tots els pobles coneguts del món’, i el 1861, Orbis latinus, oder Verzeichnis der lateinischen Benennungen der bekanntesten Städte etc ‘ Orbis latinus , o inventari dels noms llatins de les ciutats més conegudes, etc’

Fill de llibreter, és conegut pel seu Manuel du libraire et de l’amateur de livres, una bibliografia selectiva, retrospectiva, que conté els llibres considerats de més valor publicats a tot Europa des del principi de la impremta, amb breus comentaris i el preu de venda al mercat de llibre antic La primera edició aparegué el 1810 en tres volums i la cinquena i darrera, entre el 1860 i el 1865, en sis volums Tingué seguidors com l’alemany Jean Georg Théodore Graesse Trésor de livres rares et précieux, 1859-69 i a Catalunya, Antoni Palau i Dulcet Manual del librero hispano-americano, 2a edició…

Premi Ciutat de Palma amb Las publicaciones periódicas en Mallorca tres volums inèdits Autor de diverses monografies, reuní una extensa i valuosa collecció d’impresos referents a les Balears

Autor d’un diccionari basc-castellà Euskeratik-erderara biurtzeco itzteguia 1884 Escriví, també, diversos estudis gramaticals, especialment sobre el verb basc

Advocat, la seva activitat política anà molt unida a una tasca periodística Ja el 1869 creà El Eco de la Juventud Fou un dels caps de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal a les Illes en 1881-83, organitzà alhora la Lliga de Contribuents de les Balears i fundà i dirigí els diaris El Comercio 1880-83, La Autonomía 1883-84 i Las Baleares 1890-96 Fou un dels pocs intellectuals mallorquins que mantingué una estreta relació amb el moviment obrer, especialment influent respecte a la Unió Obrera Balear 188186 i a l’Ateneu Obrer Mallorquí 1890-92 /> A partir del 1894 treballà…

D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid 1885 El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles 1897 Des del 1887, publicà regularment articles sobre història del País Valencià a la revista valenciana El Archivo Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra Ḥayy ibn Yaqẓān 1900, d’Ibn Ṭufayl