Resultats de la cerca

A Hamburg edità la Bibliotheca graeca 1705-28, en 14 volums, i la Bibliotheca latina 1697, en 2 volums, enumeracions bibliogràfiques d’autors grecs i llatins, així com la Bibliotheca latina mediae et infimae aetatis 1734-36, en 6 volums, que representa el primer repertori científic de la literatura medieval És també autor d’un recull d’escrits extracanònics i apòcrifs de la Bíblia

A Estrasburg fundà la societat de concerts Académie de Musique Formà una biblioteca musical riquíssima, amb un catàleg crític S'interessà per la notació des d’un punt de vista científic, i publicà Dictionnaire de musique contenant une explication des termes grecs, latins, et italiens et français 1703 i Lettre sur la nouvelle méthode d’écrire le plain-chant et la musique 1729 La seva música, poc original, és dominada per l’estil dramàtic de l’època Compongué sonates Symphonie de Noël , peces per a llaüt Airs sérieux et à boire , cantates Élévations et motets, 1695 Lamentations…

Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…

Els estudis bibliomètrics se centren sobretot en l’anàlisi dels treballs científics els seus autors, les revistes on es publiquen, les institucions o els països que els generen Sol centrar-se en la distribució de les matèries tractades, el prestigi o impacte de les revistes, la productivitat dels autors, l’evolució d’una disciplina al llarg del temps, etc L’origen de la bibliometria se situa vers el 1917, tot i que el terme que la designa no fou fixat definitivament fins el 1969 per Alan Pritchard Les lleis bàsiques de la bibliometria són la llei de Lotka 1926, sobre la dispersió dels…

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…

A vegades és titulada Estudis dedicats a o bé Homenatge a o In Memoriam

Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins al s XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries Escola…

Pot ésser enumerativa o sistemàtica quan actua en extensió, i analítica o descriptiva quan estudia l’imprès en profunditat La primera organitza el material segons esquemes convencionals que proporcionen un coneixement progressiu sobre una matèria Pot ésser general, sobre la totalitat d’un tema, d’una matèria o d’un autor, i especial, sobre una part En cadascuna d’aquestes modalitats, els criteris d’associació poden ésser cronològics, geogràfics, lingüístics, etc La bibliografia analítica estudia el text imprès en ell mateix, deixant de banda qualsevol consideració sobre el seu contingut, amb…

Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23  La seva producció…