Resultats de la cerca

El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1907 es doctorà a la de Madrid i inicià la seva collaboració a l’Institut d’Estudis Catalans i a les tasques docents i d’investigació del seu pare Antoni Rubió i Lluch En 1911-13 fou lector de filologia hispànica a la Universitat d’Hamburg i realitzà les seves recerques sobre manuscrits lullians a les biblioteques de Munic i Innichen Tirol De retorn a Barcelona s’incorporà a les seves tasques anteriors i fou nomenat director de la Biblioteca de Catalunya, oberta al públic el 1914 L’any següent es fundà l’Escola de…

Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret 1983 En el camp de la…

Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve 1979 Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina 1943 i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona 1949 Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una collecció particular de més de 17000 volums Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

Estudià a l’Escola de Bibliotecàries entre el 1935 i el 1938, on acabà amb la tesina Assaig de bibliografia d’obres poètiques catalanes publicades a Catalunya des del 1900 al 1925 A partir del 1942 treballà a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretària, lloc que ocupà fins a la seva jubilació Durant el franquisme collaborà en l’organització de moltes activitats clandestines en favor del catalanisme Entre el 1959 i el 1993 elaborà la secció mensual ""Bibliografia catalana recent'' a la revista Serra d’Or , d’intenció exhaustiva Per aquestes tasques li fou concedida, el 1983, la Creu de…

Des de Zenodot d’Efes, bibliotecari d’Alexandria, fins al s XIX, la cura de biblioteques solia ésser encomanada a persones que sobresortien en algun aspecte científic o literari Amb les grans biblioteques públiques hom reconegué el bibliotecari com un professional, però fins el 1885 la Library Association no establí un sistema de proves per a obtenir-ne el títol Arreu del món hi ha escoles de bibliotecaris L’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona fou creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya amb el nom d’Escola de Bibliotecàries Escola Universitària …

Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la facultat de lletres…

Directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona 1970-80, de la de Catalunya, Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82 Es casà el 1959 amb Jordi Rubió i Balaguer Publicà treballs sobre història literària de Catalunya, especialment sobre Ramon Llull i Jacint Verdaguer Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer 1953, Deu anys de publicacions verdaguerianes 1945-1954 1957, La llengua catalana segons ARubió i Lluch 1957, Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI 1967, Notes sobre la tradició…

Llicenciat en filosofia i diplomat en biblioteconomia i documentació Des de 1997 és director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya CBUC Prèviament ha estat director de les biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya 1989-97 i professor a l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació Ha format part de diversos comitès nacionals i internacionals de biblioteques Actualment és membre del Consell General d’OCLC Online Computer Library Center, de la Comissió Executiva de LIBER Ligue des Bibliothèques Européennes de…

Filla d' Antoni Rovira i Virgili , en 1936-39 cursà estudis a l' Escola de Bibliotecàries , que hagué d’interrompre en exiliar-se la seva família a França Graduada a Montpeller, el 1953 tornà a Catalunya, on treballà en diverses biblioteques i durant algun temps fou cap de la xarxa de biblioteques de Barcelona Especialitzada en literatura infantil i juvenil, és autora de Bibliografía histórica del libro infantil en catalán 1972, amb C Ribé, de la tesi doctoral Noucentisme i literatura infantil 1973, no publicada i de l' Organització d’una biblioteca escolar 1981, amb C Carreras i C Martínez…

En fou l’inventor el bibliotecari nord-americà Melvil Dewey, que en publicà la primera edició l’any 1876 Divideix en deu grups el conjunt dels coneixements humans i els dóna com a símbol les xifres del 0 al 9 0 Obres Generals 1 Filosofia 2 Religió 3 Ciències Socials 4 Filologia 5 Ciències Pures 6 Ciències aplicades 7 Belles Arts 8 Literatura 9 Geografia, Història, Biografia Cada grup es divideix en deu altres grups que, alhora, se subdivideixen i precisen cada vegada més la matèria Aquesta classificació esdevingué ràpidament popular El 1905, l’Institut International de Bibliographie, de…