Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
obra de consulta
Arxivística i biblioteconomia
Font d’informació publicada en qualsevol suport que permet un accés fàcil al seu contingut, especialment de manera selectiva.
Les obres de consulta típiques són els diccionaris, enciclopèdies, directoris, guies, estadístiques, atles, bibliografies, repertoris biogràfics i manuals, entre d’altres També s’anomenen obres de referència La seva finalitat és resoldre consultes concretes de manera ràpida El seu contingut es troba estructurat generalment en unitats d’informació discretes, d’extensió relativament breu En el cas de les obres impreses, el contingut es troba organitzat per tal que la consulta sigui àgil En suport electrònic, com a bases de dades, ofereixen diferents punts d’accés i possibilitats de cerca, amb…
apèndix
Arxivística i biblioteconomia
Part que és afegida al final d’una obra.
Conté notes, documents, bibliografia i tot el que aclareix, explica o illustra el text
directori
Arxivística i biblioteconomia
Obra de consulta que proporciona adreces de persones i entitats.
A més de l’adreça, un directori pot facilitar alguna informació complementària com l’horari d’obertura, serveis que ofereix, any de fundació, nom dels responsables, etc Es poden classificar per la matèria generals o especialitzats, per l’àmbit geogràfic a què es refereixen locals, nacionals, internacionals, pel suport en què es publiquen en paper, en línia
autor corporatiu
Arxivística i biblioteconomia
Entitat estatal o privada responsable del contingut i de la publicació d’una obra.
portadella
Arxivística i biblioteconomia
Disseny i arts gràfiques
Full que precedeix la portada d’un llibre i on sol haver-hi només el títol de l’obra.
miscel·lània
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un científic, etc, pels seus amics.
A vegades és titulada Estudis dedicats a o bé Homenatge a o In Memoriam
Vicent Ximeno i Sorlí
Arxivística i biblioteconomia
Història
Historiografia catalana
Bibliògraf i erudit.
Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de València i els continuà a la Universitat de Gandia, on obtingué el graduat en filosofia i el doctorat en teologia 1712 Completà la seva formació al Collegi de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València, on estudià teologia moral Sotsdiaca des del 1715, el 1717 obtingué la rectoria de l’església parroquial de Montcada, a l’Horta de València També fou beneficiat de la catedral i de l’hospital general, de València Fou membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 25 d’agost de 1742 per iniciativa de…
, ,
Elies Rogent i Massó
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Advocat i bibliògraf.
Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat
Francesc Pons i Boigues
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliògraf i arabista.
D’una família de llauradors, estudià al seminari de València, i es llicencià en filosofia i lletres, a Madrid 1885 El 1886 ingressà al cos d’arxivers i exercí a Alcalá de Henares i a Madrid La seva obra més important és Ensayo bio-bibliográfico sobre los historiadores y geógrafos arábigo-españoles 1897 Des del 1887, publicà regularment articles sobre història del País Valencià a la revista valenciana El Archivo Deixà, inèdit, un Ensayo bio-bibliográfico sobre los naturalistas arábigo-españoles i una traducció al castellà de l’obra Ḥayy ibn Yaqẓān 1900, d’Ibn Ṭufayl
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina